LA PORTA DEL CEL

La Porta del Cel, és una ruta que transcorre pel Pirineu Lleidatà, concretament al Pallars Sobirà, i l'Ariège, la regió de França a la qual pertany la vessant nord de la Pica d'Estats. La ruta, que es pot fer en 4 o 5 dies depenent de la forma física de cadascú, uneix 4 refugis, passa pel poble de Tavascan i ens porta quasi bé a tocar al Cel passant pel cim més alt de Catalunya entre d'altres.

Nosaltres vam decidir fer-ho de la següent manera: 

1:Càmping Bordes de Graus-Refugi de Certascan: 12,5kms +1.500m -620m  

2:Refugi de Certascan-Refugi de Pinet: 13,3 kms +1.350m -1.350m

3:Refugi de Pinet - Refugi de Vallferrera: 13,3 kms +1.100m -1.400m

4:Refugi de Vallferrera - poble de Tavascan: 20,3kms +1.315m -2.100m

5:Tavascan - Càmping Bordes de Graus: 4,2Km +290m -50m

Nosaltres vam començar la ruta des del Càmping Bordes de Graus on vam fer-hi nit.

Vam deixar el cotxe al mateix i ens vam registrar els cinc artistes que ens vam apuntar a fer la ruta; en Quim, en Sergi, en Pau, la Jordina i jo mateix. 

Per començar, a l'hora de sopar vam fer un bon tiberi de muntanya, per agafar forces per tota la ruta. Un 10 de sopar a les Bordes!

Teníem les lliteres en una cabana, preparada ja pels excursionistes, situada al costat de la masia principal. Allà érem els cinc del grup i dos companys que vam conèixer durant el sopar, amb els quals vam compartir part del recorregut, així com les tardes i vespres als refugis.

Dia 1

Ens aixequem per anar a esmorzar apunt per iniciar el primer tram fins al refugi de Certascan. Comencem la ruta des del mateix càmping baixant en direcció al riu per creuar-lo. Seguidament ens desviem cap a l'esquerra i seguim pel camí lateral del riu passant per la dreta de la Presa de Graus a poca distància del càmping. 

Anem seguint el camí sense pèrdua per una zona boscosa fins a trobar  Noarre, un poblat de bordes del terme municipal de Lladorre on els pastors hi portaven el bestià.

Pont abans d'arribar a les bordes de Noarre.

Passem per dins el poblet i ens dirigim cap a la nostra dreta respecte la direcció que venim, agafant un caminet per pujar fins el coll. 

Deixant les bordes de Noarre al darrere.

El camí puja suaument fins al Forat de Guerossos, malgrat fins la Pleta de Guerossos s'enfila més considerablement per arribar a l'estany Blau del Mig.

Saltant sota els Estanys Blaus.

Estany del riu Guerossos.

Vista de la vall de Noarre i els estanys Blaus.

A partir d'aquí, ens desviem cap a la dreta per arribar al Coll de Certascan, on podem seguir recte per anar cap al refugi de Certascan (recomanable en cas de mal temps o cansament) o bé, si les circumstàncies acompanyen, com en el nostre cas, acabem de pujar fins al Pic de Certascan  de 2.853 metres. 

Per fer-ho més còmodament i fent una mica de trampa vam deixar les motxilles amagades darrera una roca al coll. Anar cara amunt sense pes és una altra cosa, oi?! 

Admirem les vistes que tenim des de dalt divisant el refugi de Certascan i el majestuós llac glacial natural més gran de Catalunya, el llac de Certascan. Un lloc espectacular amb una vista de 360º on podem contemplar el recorregut que hem fet i cap on ens hem de dirigir.

Arribant al cim de Certascan.

Vista de l'estany de Certascan, el més gran de Catalunya.

De sobte van aparèixer els dos veterans que vam conèixer a Graus, forts com roures i amb un munt de quilòmetres a les cames. Ens van explicar que compartien aventures muntanyeres cada estiu des que eren ben petits i es conegueren estiuejant a Planoles. Una història ben bonica.

Seguidament tornem al coll per recollir motxilles i acabar d'arribar al nostre destí fent camí de baixada. 

Al refugi hi trobem bastanta gent i també el famós burro que serveix per facilitar el subministrament d'aliments entre d'altres. A la nit, tot i el fred que feia a fora, a les habitacions vam quedar rostits de calor, així que alguns vam decidir anar a prendre l'aire i d'altres a l’wc per buidar les famoses llenties un xic aigualides d'en Jacques, el guarda del refugi. La nostra sorpresa va ser trobar cua als banys i ple de gent a la intempèrie fent companyia al burro!

Arribada al Refugi de Certascan.

Estany de Certascan.

Dia 2

Sortim en direcció al refugi de Pinet, avisats pel guarda de no fer-nos massa il·lusions quan veiem el destí per primer cop, ja que caldrà donar una bona volta per arribar-hi. I us ben asseguro que així va ser... com aquell qui busca una oasi en mig del desert.

Marxant del refugi el segon dia de ruta.

Pic de Certascan i la zona del refugi a l'altre costat de vall.

Emprenen la ruta i només de començar el camí ens porta de baixada cap a l'Estany Petit. Continuem avall fins a una bifurcació on ens enfilarem al Coll de Llurri fent zig-zag. A partir d'aquí anirem descendint passant pels Estanys de Romedo, els quals voregem fins a desviar-nos a l'est per enfilar-nos fortament al Port de l'Artiga (2.477 metres). 

Vista de l'Estany de Romedo de dalt.

Arribant a la Presa de Romedo.

Un cop dalt observem la vall que ens espera davant nostre. Una magnífica tartera amb una colla d'enormes blocs de granit, a prova de turmells delicats, amb la qual descendim fins a 350 metres de desnivell. Alguns saltant com nens i d'altres patint com mai, el pedregam finalitza arribant a uns aiguamolls on ens desviarem a la dreta per tornar a enfilar-nos a l'esquerra del torrent que veiem i així arribar a l'estany de Montestaure (2.300 metres). Aquí, girarem un xic a l'esquerre, per anar a buscar una altra tartera i una cresta per arribar al Pont Recou (2.447 metres). Seguidament perdem desnivell fins a trobar el Coll de Picou d'Estela, punt on podem divisar el refugi de Pinet mirant de no exaltar-nos massa recordant les paraules del guarda, malgrat algun més optimista crida... ja hi som!!

Tartera de blocs de pedra passat el port de l'Artigue (Fr.)

Descendim avall, ja per territori francès, tram al qual es perden del tot les poques marques de la Porta del Cel, així que la paciència i el GPS ens seran de gran ajuda per orientar-nos. La lògica ens pot jugar una mala passada ja que la intenció es dirigir-se linealment cap al refugi però topem sempre amb un abisme per on passa el riu i contemplem sempre el refugi a l'altra banda. Així doncs després de varis intents, toca remuntar pràcticament tot el riu deixant-lo a la nostra esquerre. Passem l'alçada del refugi de Pinet i trobem l'únic camí que ens permetrà creuar el riu i després de passar per unes grapes baixarem suaument fins al refugi.  

Vistes al refugi de Pinet, des del coll de Picou d'Estela.

Arribant al refugi de Pinet abans de creuar el torrent.

Arribem al Refugi de Pinet, uns dinen allà i d'altres aprofitem a treure pes de la motxilla amb les provisions que dúiem. A la tarda, per matar el temps i fer-nos els valents vam anar a posar els peus dins l'estany amb l'aigua, com no, geladíssima. Malgrat que el bany està prohibit, l'ambient del refugi animant convençuts que no en seria capaç, en Sergi tot cofat, es va atrevir a posar-s’hi en calçotets de cap a peus... val a dir manera que s'hi va posar en va sortir, amb un punt blavós- cianòtic!

Un cop temperats tornem a refrescar-nos amb alguna cosa millor que l'aigua, alguna que altra cervesa que a aquelles alçades i amb l'atuïment de la caminada encara és més bona. Més tard el temps canvia i comença a caure alguna gota i ens comencem a preocupar pels companys que havíem conegut aquests dies i que no arribaven, ja que a més començava a fer-se fosc. Finalment però, arriben just per sopar i ens va fer molta gràcia quan un d'ells diu amb un to elevat... aquesta etapa és pitjor que pujar al Kilimanjaro! i després d'explicar-nos l'expedició al cim més alt d'Àfrica, tots enamorats de l'aventura vam anar a recuperar forces per l'endemà!  

Aquesta etapa en realitat va ser la més dura que vam fer, en fi... una bona pallissa amb fantàstics racons que recompensen de bon tros als massoques i amants de la muntanya.

Dia 3

Ens llevem de fosc,  esmorzem i sortim quan comença a  sortir el sol desfent un trosset del camí pel qual havíem arribat el dia anterior, però en comptes d'anar a trobar el riu ens desviem en direcció la Pica. 

El refugi de Pinet, marxant el tercer dia de ruta.

Anem deixant el riu a la nostra dreta fins a veure el primer estany, el conegut Estany de Riufred punt on ens desviarem a l'esquerre per anar a trobar l'Estany Montcalm. Realment el paisatge a aquestes alçades canvia radicalment i entre la manca de vegetació i les tonalitats fosques de les pedres donen un aspecte llunàtic a la zona que no deixa indiferent. Aquí ens desviem cap a la dreta, direcció sud cap a la Pica d'Estats, on anem ascendint per camins ben fresats on és impossible perdre's. Arribats en un coll seguim camí amunt, el qual haurem de desfer després d'assolir el cim més alt de Catalunya. Entre marques i fites ens anem situant ja que el cim es comença a emboirar i anem pujant sense descans fins a 3.143 metres. 

Pujada cap a la Pica d'Estats poc després de sortir del refugi.

Dalt la Pica d'Estats, punt més alt de la Porta del Cel.

Malgrat la boira vam fer les fotos d'honor i ens vam dirigir al Pic Verdaguer, que per la seva proximitat és fàcil poder afegir un altre 3.000 al sac. De la mateixa manera podem també accedir al Montcalm (3.077), el qual queda completament a la banda francesa. Amb bona visibilitat contemplaríem els estanys de Sotllo i d'Estats i part del recorregut al qual hem d'accedir. Així doncs per passar a la banda catalana tornem a descendir en direcció la vall desviant-nos a l'esquerre fins a trobar les marques del GR-11 que ressegueixen la cara nord del massís de la Pica i que després d'alguns repetjons puja al Port de Sotllo.  Sembla una porta d'accés de Catalunya a França a més amb una corrent d'aire que talla de valent. A partir d'aquí anem desfent el camí clàssic per assolir la Pica des de la banda catalana. Primer baixarem per la famosa tartera amb una forta pendent. Passarem pels bonics Estanys d'Estats i Sotllo i més avall trobarem una zona amb aiguamolls. Aquí la vegetació i l'aigua fan la caminada molt agradable. A partir d'aquí, fins al refugi de Vallferrera, el camí marcat amb fites i ben fressat es va fent una mica més monòton i les ganes d'arribar fan que aquest tram final se'ns faci una mica més llarg.  Finalment, arribats al destí, una bona dutxa per recuperar-nos, alguna cervesa, un bon sopar i cap a dormir.

Baixant de la Pica, esquiant sense esquís.

Baixant per la tartera del Port de Sotllo.

Arribant a l'estany d'Estats.

Dia 4 i 5

Ens aixequem aviat. Avui ens espera un tram llarg en quilometratge malgrat no tant tècnic i ja baixant a cotes més baixes.

Comencem descendint per anar a buscar la pista que accedeix al refugi, baixem per la vall de Vallferrera i a poca distància cal creuar el riu deixant-lo a la nostra esquerra per tal d'anar resseguint la vall. El bosc aquí és més espès i ens acompanya tot enfilant-nos fins a la Cabana de Basello i més amunt fent zig-zag fins el conegut Estany de Baborte, que disposa d'un curiós refugi lliure, una mena de "llauna" de color taronja butà difícil de passar desapercebut. Aquí la vegetació ja no és tant frondosa. 

Estany de Baborte al quart dia.

Aprofitem a repostar d'aigua ja que la ruta a partir d'aquí té pocs punts per recollir-ne i els pocs que hi ha estan envoltats bestiar amb algun purí de més. Passem el refugi de llarg resseguint l'estany per dirigir-nos cap al Coll de Sellente que ens queda a l'oest. Un cop dalt el descendim fins a trobar una zona molt humida on hi trobem dos pastors i una colla de cavalls. Després d'una petita conversa i quatre indicacions ens prenen per un xic bojos quan els hi diem que el nostre destí és Tavascan. Quatre rialles i força a les cames per enfilar-nos al següent coll que veiem a l'esquerra i que no deixa indiferent per la seva pujada, el Coll de la Llacuna. Entre renecs i riures, tots trèiem el millor i el pitjor de nosaltres per afrontar-lo. Un cop aquí, ens desviem cap a la dreta i seguim enfilant-nos fins a la Roca Cigalera que puja més lentament. Observem les esplèndides vistes amb la Pica majestuosa davant nostra i intuïm tot el recorregut assolit fins el moment per la panoràmica que ofereix el lloc. Continuem de baixada lentament fins a arribar a la Cabana de la Ribera, lloc on cal fitxar la tarja de pas per deixar constància del nostre esforç.

Pujada assolida fins al coll de la Llacuna.

Vista de la carena de baixada des de la Roca Cigalera.

Continuem baixant resseguint el riu i endinsant-nos cap al bosc. Aquest tram se'ns va fer etern pels grans flanquejos per la muntanya que en molts moments no perden desnivell i per contra veiem el poble que ens espera just a sota amb una piscina municipal immensa per fer-hi salt de trampolí des de aquella cota!

Vista de Tavascan abans de l'arribada del final de la ruta.

Arribem a unes cabanes on trobem el GR-11 i girem fins a trobar el poble de Tavascan. Aquí primer punt d'avituallament amb una primera cervesa i el desig de fer un bany a la piscina que es va esvair contemplant la porqueria de les nostres cames, entre d'altres llocs no tant visibles. Una mica hidratats vam deixar les motxilles a l'hostal on fèiem nit i vam decidir anar a recollir el cotxe al càmping d'on havíem sortit. Pel carrer lateral del riu remuntem el poble i anirem seguint el camí indicat uns 4,5 km sense deixar el riu en cap moment fins el càmping de Bordes de Graus per així acabar la nostra ruta de La porta del Cel. Fitxem conforme hem segellat la targeta a tots els punts i retornem cap a Tavascan per fer la part més important de la ruta... Una visita al bonic poble amb quatre fotos a les famosos formigues, algun gintònic, un bon sopar a l'Hostal Marxant i una bona clapada per recuperar forces.

Una ruta preciosa que transcorre per llocs poc concorreguts del nostre magnífic país. La duresa està en el fet dels pocs punts de parada, amb tant sols 4 refugis en el seu recorregut i que obliga, sinó es vol ampliar la duresa, a pernoctar en cadascun d'ells. El desnivell i el relleu tècnic no deixa indiferent a cap amant de la muntanya. Si teniu unes bones cames i un bon cap us animo a gaudir d'aquesta ruta fantàstica tant per la seva essència com per la gent de la zona.

Eps.... sabeu el millor de tot? A partir d'aquesta ruta tots vam tenir clar quina seria la sortida pel 2017... el Kilimanjaro!!!

 

TOUBKAL 4167mt. / MARROC

TOUBKAL 4167mt. / MARROC

Aquest cim el vam fer amb una agència de rutes de muntanya, agència del conegut Pako Crestas (Viatges mon petit).

Des de l'agència, ens van crear un grup de WhatsApp, per estar en contacte entre tots els que ens vam decidir pujar al cim més alt dels Atlas, érem un grup bastant gran, unes 25 persones d'arreu d'Espanya, amb parella, sols o amb amics, però vam tenir les mateixes ganes d'anar a fer aquest cim. Així que cap al Marroc.

Aquí, cada un feia el viatge a la seva manera, uns es passaven tota la setmana allà al Marroc, altres com nosaltres, un viatge llampec, per fer només el cim i alguns altres, que es quedaven algun dia més fer turisme. Només teníem la condició d'estar en un hotel de Marràqueix, el dia abans de la sortida per l'endemà marxar tots junts direcció cap a Imlil amb els mini busos que teníem a la nostra disposició. El poble d'Imlil és on s'inicia la ruta de pujada cap al cim del Toubkal.

Va arribar el dia de agafar l'avió i creuar l'Estret de Gibraltar des de l'aire. Alguns, ja feia dies que passaven fotos de Marroc per el WhatsApp, i d'altres que tot just començàvem a marxar de casa, Arribem a l'aeroport, dinem alguna cosa a dins, havent embarcat i tot, mentre anem fent temps esperant el nostre vol, ens arriba un missatge al grup, d'uns que estan allà fent cua per agafar un altre vol fent escala a Casablanca, ens apropem a la fila i els reconeixem per les motxilles que porten al damunt, els preguntem si eren els del nostre grup i aquí ens vam conèixer. Vam quedar que ens trobaríem a l'hotel més tard, però ells, van arribar a les tantes de la matinada, per l'escala del vol i el desastre de companyia i aeroport que anaven, nosaltres mateixos, els havíem explicat del problema que ens va passar en el viatge que havíem fet a Tanzània, i desitjar-los sort. 

Acabant d'arribar a l'aeroport de Marràqueix-Ménara, ens toca fer el Visat d'entrada al Marroc amb un Kaos que hi havia, no trobem papers per omplir les dades, desprès demanar un bolígraf a un policía, quan arribem a la fila de la Duana, una vintena de files amb desenes de persones per fila i no acabàvem mai. Finalment aconseguim passar, per anar a trobar un taxi que ens esperava a fora, anem mirant els cartells dels nostres noms i no hi havia cap a enlloc, finalment veiem una noia que marxa amb un taxista que havíem vist el seu nom i també era del grup, correm darrera seu i ens va portar, però no tenia nostre nom, va fer una trucada i gas cap a Marràqueix, ens va descarregar en un hotel que no era el que ens havien dir, vell i malparit, entrem a recepció, feines a entendre'ns i finalment arriba el guia de l'agència, ens diu que l'hotel que ens tocava estava complert, ens destinaven uns quants a aquest però que ens tocava compartir habitacions amb altres membres del grup, així que cada un per les seves i fins el dia següent.

Dia 1: Ens llevem per anar a esmorzar tots, a l'hotel on ens tocava anar i hi teníem la resta del grup, ens anem coneixent amb els companys mentre mengem, finalment toca agafar els mini busos per acostar-nos cap a Imlil, on farem la sortida, En un parell d'hores de camí per algunes carreteres estretes arribem al poble i ens reagrupem tots en un bar-botiga i lloguer de material de muntanya, allà ens recomanen a tots, portar grampons, pals i piolets ja que al cim està nevat, hi ha que portaven els seus i altres que vam haver de llogar-ho, per 5€/dia. Ja ens havien dit abans del viatge però la nostre decisió va ser llogar-ho allà i no embarcar maleta expressament per dos pals i uns grampons.

Vam començar la caminada, sortint de 1700mt d'altitud, passant per dins el poble on ens intentàven vendre de tot, anàvem agafant un camí cap a les afores tot de pujada, trobem una parada als 500 metres d'haver sortit del poble on ens venien pastes per menjar, seguidament arribem en una pista forestal que pasa per la part superior del poble, allà hi veiem gent que van i venen a peu, en cotxe, mules....   Seguint la carretera passant per el costat del poble de Aroumd, per acabar arribant davant una vall on a l'entrada trovàvem un control de guardes del Parc Nacional del Toubkal, on ens tocava registrar-nos per podre-hi entrar, el cas és que els guies ja es cuidàven del tràmits, passat el control i ens endinsàvem cap dins la vall, direcció Sud, fins que al final quedava més estreta on només surt el riu que baixa de les valls superiors, en aquest punt agafariem un corriol a la nostra esquerra que s'enfila , mentre anàvem seguint el camí passàvem per unes zones on hi han muntats uns bars i botigues on ofereixen begudes, sucs de taronja que el fan al moment, menjars... A mida que anàvem agafant altura, el cel es va anar tapant i ens vam trobar amb un bon tap de boira, finalment arribem al poblet de Marabout de Sidi Chamarouch, santuari per els peregrins amb mals espirituals. Vam passar la part inferior del poblet, ens enfilem de valent per el camí fent zigs-zags fins a arribar a la part mes alta del poble on ens espera un dinar que entre el tap de boira que ens va aparèixer i el fred que es va girar, tot el grup vam dinar amb una rapidesa que ningú volia estar allà dinant fora la terrassa i quedar congelat. A part dels guies que semblava que no tenien cap pressa.  En aquest poblet ja estàvem a 2400mts.

Desprès del dinar, vam marxar tots cap amunt ràpidament per no quedar petrificats allà, continuem per el mig del tap de núvols, fins que ens comença a caure una mini nevada que ens fa parar en un punt en quatre edificacions amb el seu respectiu bar, ens endinsem dins un cobert mig en ruïnes per reagrupar el grup i acabar d'arribar finalment al Refugi del CAF Toubkal a 3200mt.

Ens vam instalar cada un a la seva llitera, una vegada canviats de roba tots cap als menjadors a explicar les aventures de cada un i ens anàvem coneixent amb la resta del grup, mentre fèiem els Tés. Ens van donar un bon sopar i tots cap a dormir per descansar per l'endemà. Durant la nit va fer una nevada d'uns 15 cm.

Dia 2, ens vam aixecar a les 6 del matí, el sol encara dormia, vam esmorzar, agafar la maleta petita amb les quatre coses necessàries i quan clarejava a l'horitzó vam emprendre la sortida amb els grampons posats i cam al cim que hi faltava gent.  Vam anar pujant cada un al seu ritme però lentament ja que el guia ens anava frenant, abans d'arribar a mig camí del cim el guia ens demana si volíem parar a esmorzar allà o més amunt que hi havia una zona més plana i tots vam voler continuar per error, ja que cuan més amunt mes vent i fred ens feia, finalment no vam parar i directes cap al cim. Tot el grup va quedar dividit el diversos grups petits cada un amb els seus problemes, vam arribar al cim el primer grup d'uns deu, tots contents, glaçats, que no havia passat mai tant fred,  fent fotos de grups, sols, etc etc... A poc a poc anava arribant els grups, no tots, els primers vam marxar avall cap al pla que ens havíem d'haver parat a esmorzar, creuant-nos amb els companys i animant-los que ja els quedava poc per arribar al cim. Al punt d'esmorzar, vam fer reagrupació de tot el grup, el fred va disminuir, alguns només van arribar allà ja que tenien mal d'altura i amb vòmits, vam aprofitar per menjar alguna cosa i finalment, tots ens vam dirigir de tornada al refugi del Toubkal per dinar i havent dinat tornar a fer el camí de descens fins a Imlil que ens quedàvem a dormir al poble.

Camí de baixada que es va fer un pel llarg, amb les cames perfectes, ens anàvem creuant excursionistes que pujaven, mules i muleros carregats i cap amunt, tot dient "amigos"!!! Havent arribat a Sidi Chamarouch, vam parar en un bar on el guia en Pako, tots el coneixen, vam fer parada a fer el suc de taronja en una terrassa al costat del riu immillorable. Més avall del santuari ens trobàvem amb molts peregrins que pujaven a treure's els mals esperits de sobre.

Finalment arribàvem a l'hotel on ens esperava més té, ens vam anar a fer un volt per el poble per conèixer la gent i comprar quatre detalls, ens tornaven a oferir de tot i al millor preu, per variar.

Vam sopar tots i cap a dormir per finalment cada un, l'endemà a seguir les seves vacances o bé el camí de retorn a casa en el nostre cas.

Una bona experiència que va deixar molt bon gust de boca!!!

Entrada a la vall passat el control d'accés al Parc.





Accés al parc Nacional del Toubkal.



El refugi de matinada, iniciant la pujada al Toubkal.



Arribant al coll, sota el Toubkal amb el fred vent.





Arribant al Coll, sota el Toubkal.



Aproximant-nos a pocs metres del Toubkal.



Finalment dalt al Toubkal 4167Mts.

Salt d'aigua a pocs metres de la part superior del refugi.



Vistes del refugi del Toubkal.



Vista dels Burros carregats a la zona del refugi.

PUIGSACALM PELS GANXOS.

El Puigsacalm pels ganxos.

Aparquem el cotxe al final del poble de Joanetes per on hi accedim pujant per la carretera vella de la collada de Bracons GIV-5273. Entrarem per l'últim trencant a la dreta del poble i aparcarem al costat del rètol que indica el camí de pujada.  Cal deixar-lo ben estacionat ja que l'espai no és massa gran i cal deixar pas als cotxes i lloc a altres excursionistes que hi vulguin aparcar. 

Per començar a pujar, agafem el camí lateral dret de la primera casa, on hi ha el rètol i anem seguint un trosset de pista fins a trobar un corriol  havent passat l'última casa de les que hi ha agrupades a la zona.

Trobarem un accés de pas per a caminadors solventant un tancat pel bestiar i un cartell que indica Santa Magdalena i les Olletes.  Així també les marques grogues i les fites ens indicaran el camí a seguir. A partir d'aquí el camí ja s'endinsa en un bosc d'alzines deixant entreveure alguna casa a la nostra dreta. El corriol puja sense descans malgrat això només és l'escalfament, més endavant guanya desnivell amb més força encara.

Finalment arribem dalt el Puig del Soi, un petit replà on hi trobarem una bassa que segons l'època està plena i els senglars i deuen fer festa major. Per nosaltres però, el lloc és ideal per fer-hi una queixalada i agafar aire i així fer-nos a la idea del que ens vindrà tot contemplant el corriolet que ens espera, la Canal Fosca i les emblemàtiques parets del Puig del llop i el Puigsacalm. 


Una vegada hem recuperat alguna força, emprenem la ruta que posa a prova els nostres bessons i el nostre cor fins arribar en un encreuament on trobarem una pedra on hi ha escrit "El Barret". Ens dirigim cap a la dreta (per l'esquerra és per on tornarem) per anar a trobar els Ganxos Nous ja que ens sembla de més bon fer la ruta en sentit antihorari pujant per aquests i baixant pels Ganxos Vells. Això va a gust del consumidor.  

Ens dirigim doncs cap a la dreta i comencem a trobar la primera passarel·la i alguna grapa que anirem trobant durant tota la canal per superant els punts més crítics.  És bo no dur-hi gent amb vertigen ja que per qui ho fa per primer cop no deixa indiferent malgrat un cop amb confiança diríem que és de bon fer. Així doncs superarem la canal per passarel·les d'acer, passamans, grapes per mans i peus,....  i si estem atents podem fer una parada abans de començar els passamans on la canal es farà més estreta. Ens desviem un xic a la dreta com si volguéssim treure el cap per l'altra banda de la canal. Observem una campana en forma de barret (d'aquí en nom de la pedra que hem trobar anteriorment) que ens indica el punt on podem gaudir d'un mirador magnífic de la vall, com aquell qui treiés el cap per la finestra. Així doncs toca repicar la campana!

Seguim amunt agafant-nos dels passamans per acabar la canal en la seva part més estreta fins dalt. Un cop en aquest punt alguna grapa ens indica que hem de seguir a la nostra esquerra fins arribar al prat de Santa Magdalena.

L'ermita de Sta Magdalenta, que també serveix de refugi, ens queda a baix a la nostra dreta i l'antena i l'enorme estrella de Nadal a la nostra esquerra cap a on ens dirigirem. A partir d'aquí el camí segueix per sobre cinglera deixant l'abisme a la nostra esquerra. Passem per una fita on abans hi havia un rètol que indica l'accés als Ganxos Vells pels quals baixarem i més endavant trobarem un encreuament amb un cartell que ens indica dos opcions per pujar al cim, o bé pel Pas dels Burros (a l'esquerra) o bé pel Puig del Llop  (per la dreta) que és el típic camí i per on nosaltres passarem pensant que no fem tanta volta. Tot pujant enmig de fageda fent algun repetjó més de pujada que de baixada per anar guanyant alçada, acabem a sobre la carena des d'on podem contemplar ja l'estelada que oneja al cim del Puig del Llop. Podem pujar-hi ja que no ens fa perdre massa temps i les vistes s'ho valen o bé dirigir-nos directament al Puigsacalm que en pocs moments hi arribarem planejant per una carena amb una curta pujada al final com a últim esforç. Un cop aquí ja podem admirar el cim, que normalment no es troba mai sol.
Des de dalt es divisa bona part del Pirineu, així com la Serra del Cadí, les famoses forques de l'inconfondible Pedraforca, la Zona de Bellmunt, els cims garrotxins més alts i per altra banda tota la Vall d'en Bas, amb les cingleres de  Collsacabra,  el Far,... en fi, una vista de 360º espectacular.

El camí de retorn el desfarem fins a la fita comentada, així doncs passarem de llarg l'encreuament del Pas dels Burros  i en pocs minuts trobarem el trencant (fita o rètol) que ens indicará el camí dels ganxos vells. El corriol descendeix de valent i fa respecte però en realitat els ganxos es passen bastant bé i un cop superats seguim el camí fressat i sense pèrdua que ens durà fins a la pedra que indica el Barret. A partir d'aquí desfarem el camí de pujada fins a l'inici tot valorant on pararem a fer un mos i recuperar forces.


Una ruta que podríem descriure d'alta muntanya per el desnivell, el quilometratge i l'aspecte tècnic del camí i malgrat tot ho tenim en un lloc de mitja muntanya fantàstic.
És bo remarcar que no és apte per gent amb vertigen tot i que ens els llocs més exposats sempre hi ha grapes per superar-los. Així doncs sempre podem fer cim des del Coll de Bracons gaudint d'una ruta apte per qualsevol caminador passant per una fageda que no deixa indiferent.

Pendent de penjar més fotografies....

TANZÀNIA: KILIMANJARO

KILIMANJARO, EL CIM MÉS ALT DEL CONTINENT AFRICÀ.

  

Una història llarg, sí, però que us animo a llegir i si podeu a gaudir-la com ho vam fer nosaltres. Un record que ens quedarà gravat per tota la vida. 

Agost del 2017,

Qui havia de dir que aniria al Kilimanjaro... L'aventura va sortir després de fer la Porta del Cel, durant la qual vam coincidir amb un parell de caminadors que ens explicaven les batalletes quan van anar al cim més alt d'Àfrica. En fi.. que la seva història ens va agradar tan que no ens volíem quedar amb les ganes de viure-la. Així doncs, durant el tiberi per celebrar la Porta i decidir quina seria la propera, tots ho teniem clar... i si anem al Kilimanjaro?!  amb algun noi fitxatge a l'equip i alguna baixa, al final erem cinc disposats a pujar quasi a 6000 metres. 

L'equipàs el vam formar en Sergi, en Quim, en Baldo, la Jordina i jo. 

Més de mig any abans ja comencem a mirar informació, quatre reunions i tots apunt per marxar, tot i que l'espera es va fer llarga, però això sí, moltes ganes de descobrir el que ens esperava.

Arriba el gran dia de marxar, 13 d'Agost, agafem el cotxe, carregats amb les maletes de viatge i les motxilles de muntanya i cap a l'aeroport de Barcelona, ens quedaven hores de vol i una escala a Casablanca (Marroc), per arribar a Kenia (Nairobi), desprès ens esperava un soci del nostre guia, en Lenon, que ens faria arribar fins a trobar-nos amb ell a Tanzània, a la ciutat de Moshi, on tenia l'agència i era la ciutat on fèiem la primera nit, també teniem el Briefing, abans de l'ascens al Kili.

Aventures i problemes fins que no vam arribar a lloc, no va esser tant fàcil. Sortim de Barcelona amb mitja hora de retard, arribem a Casablanca i per fer escala, tots amb corregudes, ja que teníem el temps just, arribem a l'enllaç i una fila que feia por, entre el Visat i aquella gent que no s'estressen gaire per res, agafem per el lateral i ens colem o sinó adéu viatge, la gent suposo que va entendre-ho.

Ens quedaven unes 10 hores de vol, molts dormint, ja que arribàvem a les 2:30 matí i fins pròxima nit ens quedava tot el dia, jo no vaig poder ni dormir quasi, quan agafo el son, ens avisen que ja arribem a Nairobi. Trobem en Lenon que ens espera a fora l'aeroport i ens acompanya fins a un bar per menjar alguna cosa i esperar a les 5:30, que ens venia a buscar un taxi per anar fins a agafar un bus (Shuttle bus), que anava de Nairobi fins a Moshi passant per la frontera, esperem el bus, se'ns va parar allà davant nostre i sorpresa, BLANCS!!! Van arrencar i adéu!!! El Soci (en Lenon), agafa el telèfon, no sabem a qui va trucar, però agafeu-vos, persecució del bus per Kenia, jajaja, esquivant cotxes, molt transit, cotxes de cares fins a últim moment, ja que érem nosaltres que anàvem per altre carril, saltant els batents de la carretera (com el Dakar), arribem a uns 20 kilòmetres mes lluny, saltem del cotxe i finalment ens carreguen amb mica de mala cara però ni cas nosaltres. Això no estava, arribem a la frontera, tots a baix a segellar el Visat de sortida de Kenia i desprès a fer Visat d'entrada a Tanzània i agafar el bus per entrar al país, total que molta paciència!! Mes d'una hora per el segell, finalment som a Tanzània, hi ha gent que agafa el nostre bus allà en aquell punt i les places son limitades, entre ells es van discutint per tenir una plaça, el camí és llarg però els conductors encara el fan més ja que paren per qualsevol cosa, porten algun paquet a algun amic, xantatge amb algun altre, a xerrar amb algun conegut, subornar policia per que no els emprenyin altres vegades... total eren 6 hores de camí que han acabat sent 9 hores.

Finalment arribem a Moshi, casi 24 hores de la sortida, rebentats i cap a l'hotel, ens posem a les habitacions, dinem alguna cosa a les 16h mes o menys, anem a fer visita a la ciutat, la gent ens saluda dient Jambo (Hola en el seu idioma) i després ens trobem amb en Castro (Jefe de l'agència) fem el Briefing i després cap a fer cerveses per recuperar-nos del llarg camí, cap a sopar i a les 22:15 ja dormíem.

Dia 1, 15 d'Agost de 2017.

Ruta: Machame Gate (1800 mts.) -- Machame Camp (2835 mts.) 

11km / 1035+ / 5Hrs.

Ara sí, ha arribat el dia de començar a pujar al Kili, hem quedat a les 9:00, ens arriba en Patrick el conductor, mes o menys una hora tard, però no tenen cap pressa, Pole pole (Poc a poc) per ells és normal!! Carreguem trastos al 4x4 i cap a la l'entrada del Parc per començar la ruta. 

Arribem a la Machame Gate, 1800 metres d'altitud, ens reunim amb el nostre guia en Lipsman, fitxem a la recepció amb els guardes del parc, registren a tothom que entra guies, portadors i nosaltres, abans no ho han tramitat tot passen hores, van fent sense pressa, comencem a caminar sobre les 12:30.

En teoria són 11 Km. i uns 1000+, la vegetació és espectacular !! Ens sorprèn els Porters (Els Portadors) que porten tot el pes a sobre el cap, un 15kg per cada un, van fent equilibris, esquivant-nos per no molestar-nos i ens avancen per fora el camí per anar a muntar els campaments a la Machame Camp, també trobem altres caminadors i portadors d'altres grups, hi veus gent de tot, gent molt equipats però mal preparats físicament i gent normal que no tenen problemes per pujar.

Pugem per bosc on trobem una humitat espectacular, tal i com diu el seu nom Rain Forest, mes amunt es posa a ploure una mica però suficient per quedar ben molls, El guia i l'assistent ens indiquen que anem més a poc a poc, no per l'alçada sinó per que havíem atrapat als nostres portadors, alguns havien marxat molt abans que nosaltres, amb 4 hores arribem a lloc, Machame Camp,  2835mts. d'altitud. 

Quina parada, tres tendes, en Sergi i en Quim a una tenda en Marc B. a la suite tot sol i la Jordina i jo a l'altre, la resta de l'equip dormen tots junts dins una tenda gegant on son 13 portadors amb el cuiner i ajudant de cuina, ells ho fan tot al terra, els guies en una tenda a part. Desprès tenim una tenda en forma quadrada per nosaltres cinc per els àpats, taula, cadires que no falti de res!!! 

Per fer temps i esperar el sopar, ens porten un bol de crispetes, i el sopar cap a les 19h que quasi ja és negre nit.

Per sopar ens van portar Sopa de Silantre (Soup de cuigamba) com l'anomenen ells, espaguetis amb salsa de carn i per postres un alvocat, tot un luxe per estar a 2835mts. Abans d'anar a dormir, sessió fotogràfica a les estrelles que es veien increïblement bé i cap a les 21:45, pràcticament ja dormia tothom.

Dia 2, 16 d'Agost de 2017.

Ruta: Machame Camp, (2835 mts.) -- Shira Cave Camp (3750mts.)

5km / 915+ / 6 Hrs.

Ens aixequem a les 7h del matí, amb un dia espectacular i ben serè, ja tenim l'esmorzar quasi apunt, una mena de sèmola d’arròs anomenada purish soup que no ens ha agradat gaire, desprès truita, salsitxes i pa Bimbo que això ja ho hem fet baixar.

Comença la caminada a les 8.30, d'unes 5h de camí segons ens comentaven els guies, la ruta passa per la vegetació menys espessa amb arbres com Brucs fins al pròxim campament, els corriols a rebentar de gent que surten amb els seus grups, pugem a molt bon ritme segons ells, trobem un replà al cap d'una bona estona i ens fan parar per fer un Break un suc i magdalenes que no ens les esperàvem, tenen molts detalls. 

L'auxiliar del guia ens deia: Tuende?? pensem... que vol dir ara?? volia dir Som-hi?? ja vam començar a aprendre alguna paraula amb Suahili, també vam aprendre el Mambo: que tal estàs? Poar: Molt bé. Sawa sawa: D'acord o Sí. Hapana: No.

El POLE-POLE: A poc a poc.

Havíem agafat una mica d’energia per fer la collada fins a 3840mts. i tornar a baixar una mica fins a l'enorme camp, el Shira Cave Camp, amb uns lavabos que feien bona pinta comparat amb els anteriors. 

Son les 12:30 i ja esperem per dinar, hem retallat massa el temps!! Hora de dinar, ens han preparat una cassola de patates i carn guisada boníssim i el pa Bimbo que no falta i postres uns mini plàtans de la zona. 

Ens recomanen fer una migdiada i a la tarda fer  mica de caminada fins al Shira Hut per aclimatar l'alçada, es un turó que ens queda al costat. Algun ja comença a tenir mal de cap, i aprofita per fer migdiada altres estem fora tenda amb les cadires i anem rient de cada un que va fins als lavabos que fa mica de pujada i ja ens afogàvem i cansàvem ràpidament a causa de l'alçada que estem. 

Aquí cal destacar que els Wc's són fets d'obra. 

Anem a fer la passejada fins al Shira Hut que és un punt on s'uneix amb una altra ruta que puja per el costat Oest, la Ruta Lemosho, aprofitem per aclimatar i estirar les cames i de tornada veiem un turonet amb gent al capdamunt i ens hi enfilem per tenir les vistes del nostre Camp. Arribem i cap a sopar, Sopa Pumkin Soup , Arròs amb salsa de verdures i peix, un alvocat i un té o cafè i cap a dormir que feia un fred que tela!!!

Dia 3, 17 d'Agost de 2017.

Ruta: Shira Cave Camp (3750mts.)-- Barranco Camp (3900mts) 

Passant per Lava Tower (4600mts.)

            

10 km. 150+ 6 hrs. de Shira Cave Camp al Barranco Camp.

7 km. 850+ 4 hrs. de Shira Cave Camp pujant fins al Lava Tower.

3 km. 700- 2 hrs. de Lava Tower a Barranco Camp.

  

Ens aixequem a les 7h del matí, fa un dia espectacular i veiem que ha nevat al cim del Kilimanjaro, els guies ens comenten que a la nit hem estat entre 3ºc. i 5º c.

Esmorzem el Purish soup que no tenia gaire èxit, les salsitxes, truita i el pa Bimbo.

Abans de Començar la caminada ens reporten d'aigua com cada dia i a les 8:30 sortim, El camí ja no te vegetació i el sol ens crema bastant, a aquestes alçades és normal, tenim el Sol més a prop.

Aquest dia, hem començat a notar el mal d'alçada, a partir dels 4000mts. notàvem sensacions rares com inestabilitat, mes cansament del normal, alguns amb mal de cap i sensació de nàusees, en Sergi ha anat quedant enrere que no les tenia totes, el Guia, en Lipsman, s'ha quedat amb ell i la resta del grup hem continuat amb l'auxiliar del guia que ens portaria fins dalt on faríem la parada per dinar. Estàvem a prop però se'ns feia llarg el camí que total era una pujada d'uns 100 o 200 metres de desnivell. Veiem els Portadors fent drecera per un altre camí i no pugen fins a Dalt, ells van directe al següent campament ja que no els és necessari pujar allà per tornar a baixar i trobar el camí d'on venen ells, retallen i així tenen temps per preparar els campaments.

Arribarem al Lava Tower, esperem en Sergi que el vèiem que s'anava acostant i ens tranquil·litzava, senyal que encara es trobava mig bé. Aprofitem per observar el curiós paisatge i el bloc de lava que teníem al costat i vam entendre el perquè del nom de la zona, una torre de lava solidificada allà al mig.

El motiu de arribar aquest punt és per veure com respon el cos, quedar-nos una estona allà i així aclimatar el cos a l'altura que no està mal pensada la idea.

Quan va arribar en Sergi, tot i que no massa bona cara, vam fer la foto de rigor i que hagués constància de que vam arribar allà. En Benson l'auxiliar de cuina en fa anar a un racó  on ens tenen el dinar preparat, una sopa boníssima, el pa Bimbo aquesta vegada arrebossat amb ou, pollastre i ous durs, un bon dinar per estar a 4600mts. d'altitud, tot i que alguns amb poca gana ja que no es trobaven molt bé,

Tornem a moure'ns per acabar d'arribar al campament mes o menys ens havíem refet una mica, també feia molta calor i tampoc hi ajudava. Baixem de desnivell bastant ràpid, el cap dona la sensació que sigui un tambor a cada pas fins a arribar un desnivell inferior que ja et recuperes una mica.

A la nostra esquerra es divisa un camí que puja dalt el Kili, la ruta Arrow Glacier que va fins a una escletxa i es veu que és una canal molt perillosa, només per els mes experimentats, del qual els guies ni en volen sentir ni a parlar ja que no els agrada fer-la.

Arribem a un coll on a baix comencem a intuir el següent campament, mentre baixem, comencem a trobar els arbres típics del Kilimanjaro, els anomenats Senecis, un arbre com una barreja de cactus i palmera ben curiosos, això si, tot un jardí preciós!! 

Acabem d'arribar al nostre campament al voltant de les 14:30, passant abans a fitxar com a cada Camp, tenim les tendes en una zona mes intima de la resta de persones que estan tots en un mateix  punt, tenim una vista espectacular el jardí de senecis davant nostra i el Kilimanjaro al darrera, una de les millors imatges que vam veure, aquest dia ha estat dur per l'alçada que hem arribat, però va valdré la pena, ens estirem una estona a la tenda i per recuperar-nos una mica.

En Benson el cambrer de tan sols 20 anyets, ens avisa si ens volem rentar i ens ha portat un cubell amb aigua per cada un, fa dies que no tenim ocasió de dutxar-nos i això va ser tot un detall!! Tot i que ja sabíem que no ens dutxaríem fins al final de la ruta... portàvem tovalloletes que ens ajudaven a mantenir una mica la higiene. Mentre ens rentàvem ens han preparat berenar, per fer temps, unes crispetes el té i uns bunyols ben bons, en Sergi ben recuperat perquè no callava, en Marc B. i la Jordina amb mal de cap i jo una mica atontat del dia i la calor, en Quim ens arriba quan quasi s'acaben les crispetes però en deu minuts ha tornat a la tenda que no es trobava bé, finalment hem anat tots a estirar-nos i agafar forces per els dies que ens queden. Cap a les 19:00h en Benson ja ens avisa per el sopar, Una sopa boníssima i amb el fred que feia quan marxa el sol que passa de conya, de segon una plata de galets amb salsa de carn i verdures, l'alvocat de postres i el té. Dues hores de xerrades d'arreglar el món , però aquí Dalt l'únic problema que teníem era el fred que feia a les nits, a les 21:45 tots cap a dormir dins el sacs.

Ha estat una ruta genial la d'aquest dia tot i la duresa, però ha valgut la pena per les sensacions que hem viscut, el recorregut espectacular i l'arribada amb l'espectacular jardí.

Dia 4, 18 d'Agost de 2017.

Ruta: Barranco Camp (3900 mts.)-- Karanga Camp (3900mts.)

6 km. / Pugem a 300+ per tornar al mateix nivell. / 4 Hrs.

Avui ens han deixat dormir 30 minuts més, hi ha una bona glaçada a fora i ens anem cap a esmorzar, avui tenim el Purish soup que no ens poden vendre de cap manera, truita de verdures, creps, Frankfurts i els mini plàtans, un bon esmorzar, tot i que el cuiner està preocupat per el Purish intentem fer entendre que no es del nostre gust i no per fer-l'hi un lleig, per la resta de portadors cap problema, perquè ells ho arrasen!!!!

Sortim cap a les 9:00h veiem tota una fila de gent que es va enfilant per un camí anar grimpant, això ja ens agrada, sortim del camp i creuem un torrent i ja de cop ve la pujada el barranc que dona nom al campament que hem fet nit.

El curiós és que veus els turistes amb feines per pujar i els Portadors pujant pel recte esquivant la gent amb els trastos sobre el cap, nosaltres darrera seu jejeje, aquí es veía la tècnica de la gent. Els guies ens diuen que han quedat impresionats per tal i com hem pujat i ens comentaven com era que haguéssim pujat d'aquella manera i volien saber altura de les nostres muntanyes, els expliquem que tenim terrenys de tot, i que estem acostumats a fer grimpades per el Pirineu, els comentem que les nostres muntanyes fan com a molt uns 3000 mts. i es posen a riure ja que diuen que son molt petites jejeje. D'aquesta manera van entendre el nostre entrenament.

Arribem al punt més alt del dia a 4200 mts. fem un mos i ens quedem uns 20 minuts per aclimatar , fa bon dia per caminar però tapat per les vistes, de tant en tant es veu Moshi a baix, la ciutat on ens allotjàvem, el Mont Meru (4562mts.), que treu el cap per sobre els núvols de boira que es manté sempre al voltant del Mont Kilimanjaro. El terreny d'aquesta ruta és sec i negre. 

Per el camí trobem una gran escletxa formada per un torrent on ens diuen que aquí es últim lloc per proveir d'aigua durant dos dies, es veuen els Portadors que van fins a un lloc accessible de bon recollir l'aigua, tots en files i amb les garrafes de 25l. Baixem fins al torrent per  tornar a pujar l'última pujada però intensa per acabar d'arribar al Karanga Camp mes o menys a les 12:20h, cap a fitxar i a fer el té que ja ens esperava, en pocs moments ja arriba el dinar, unes patates amb pollastre i verdures boníssimes i per postres una síndria, ens fan descansar després de dinar per anar a fer caminada a la tarda a un desnivell superior i així aclimatar una mica més. Mentre descansem sentim un noi català que ens ha vist l'estelada penjada a la nostra tenda i ens ve a saludar i a explicar-nos que el dia anterior hi va haver un atemptat a BCN.

Després de la mala notícia ens dirigim a fer un trosset de camí de l'endemà fins a uns 4100 mts. per aclimatar una mica més, la pujada ens fa bufar tot i que no es gran cosa , ens quedem allà uns 10 minuts i baixem quasi corrent ja que ens trobàvem prou bé.

Hora del sopar, a les 19h com sempre, Sopa que amb el fred que hi feia passava prou bé, arròs amb mongetes i salsa de tonyina amb verdures, de postres una taronja, amb el fred que fa ens anem a dormir més aviat, en Benson ens diu bona nit en suahili, (Usiku mwema).

Dia 5, 19 d'Agost de 2017.

Ruta: Karanga Camp (3900mts.)-- Barafu Camp (4673mts.) 

10 km. / 773+ / 8 hrs.

Ens aixequem amb un dia fred, lleig i boirós, esmorzem Frankfurts, truita i el pa Bimbo i tornem-hi.

Sortim a les 9h després de la foto de grup ja que no es volen interposar entre nosaltres per no molestar, no saps mai quanta colla som. 

Caminem lentament per l'altura, i el dia tapat no ajuda gaire a gaudir del paisatge, tot tapat, no t'orientes d'on es el punt d'arribada i veiem tot el camí igual, boira, el camí sec i anar caminant amb un parell de parades per beure aigua, anem bastant bé de símptomes a uns 4500mts. Arribem a Barafu Camp a les 12h. tenim el campament mig preparat i ens donen el té de l'arribada. L'idea és anar un xic més amunt i tornar per aclimatar abans de dinar però alguns no es troben bé de la panxa, finalment ho deixem per més tard. Hora de dinar, ens donen un estofat de patata i pinya de postres, alguns no han ni menjat, ja que no els entrava el menjar o ho treien tot. 

A les 14h ens diuen d'anar a reposar i a les 17h anar a fer l'aclimatació, però al final no ens avisen per l'estat d'alguns. Uns aprofitem per fer fotos i mirar el paisatge que s'ha destapat, no sabem si un Portador que estava resant o cantant ha espantat la boira, però es veuen unes bones vistes, durant tot el dia no hem vist res. tenim al davant el volcà Mawenzi que fa 5149 mts i es prou maco.

En Benson ens crida a les 17:30 per sopar, ja que hem d'anar a dormir aviat i les 24:00 comencem l'ascens al Kili. Per sopar, Sopa per el fred, espaguetis amb carn picada i síndria, taronja i pinya. 

Acabem de sopar i en Lipsman ens ve a fer el Briefing, ens comenta que ens abriguem molt que al cim farà molt fred i durant la nit també, que no bevem llet si no ens trobem bé de la panxa. A les 18:30 anem a dormir, sense son, estem nerviosos per que arriba el dia del nostre objectiu, però tots en bon estat que és bo!!

A les 23:00 ens desperten per preparar-nos, un té i galetes i a les 24:00 arriba el moment de la sortida, ho tenim a tocar, ens separen uns 4,3 Km. i 6h, fins al coll l'Stella Point 5756mts on molts ni hi arriben, o bé aquest punt abandonen i la resta 1h més de camí i uns 700mts eterns al cim del Kilimanjaro L'Uruhu Peak 5895mts..

Dia 6, 20 d'Agost del 2017. 

Ruta:Barafu Camp (4673mts.)- Stella Point (5756mts.)-Uhuru Peak (5895mts.)

5km. / 1222 + / 7 hrs. 

Son les dotze de la nit, comencem la ruta cap al nostre objectiu, observem que ja hi ha molts excursionistes que van pujant cap al cim , es veuen tots els frontals que ressegueixen el camí com si fos una serp, en Sergi i en Quim no es troben en gaires bones condicions, però per tossuts ells cap amunt. Ens comenten que el pitjor moment de fred serà entre les 3h i les 5h, continuem pujant però en Quim comenta que cada vegada es troba pitjor, parem sovint per beure i l'estat de tots, avancem varis grups que van més lents que nosaltres, cada pas és més difícil ja que et trobes estrany t'entrebanques en res i com si haguéssim begut alcohol.

En Quim decideix abandonar quan en Sergi el tenim uns metres enrere que tampoc les te totes, mentre en Quim i en Lipsman es discuteixen per que un vol plegar i l'altre que l'ha de pujar al cim ja que és per això que l'ha pagat i tant si com no que el portarà al cim, al final el va convèncer per continuar, però la discussió va durar bastantes vegades fins que en Quim va vomitar i es va trobar un pel millor. Ens parem per veure el seu estat i el guia ens va fer fora i que continuéssim pujant, que no ens parem ni seiem que ens dormiríem sense adonar-nos i podíem quedar-nos-hi.

Veiem que comença a sortir el sol a l’horitzó i arribem al coll l'Stella Point, aquí ja ens emocionem, abraçades i fotos, decidim esperar en Sergi que no el teníem a la vista, però el guia ens fa continuar i no parar que és pitjor, En Quim vol tornar però entre el guia i nosaltres aconseguim que acabi de arribar a dalt.

Seguim pujant que des de el coll fins a dalt el desnivell ja no es tant pronunciat. Mentre pugem observem la sortida del sol que és tot un luxe fer-ho des de allà dalt. Al nostre costat esquerre veiem un Glaciar que amb els anys ha quedat molt reduït i ens fa llàstima i tot i al costat dret un Glaciar que ja ni existia en aquells dies. 

Arribem al cim emocionats saltant d'alegria, felicitant-nos, observant el paisatge brutal des del cim, mentre esperàvem per fer la foto ja que hi havia varis grups, volem beure una mica d'aigua i se'ns ha congelat, ens diuen que hem arribat a uns 20º sota zero, que ni ens havíem adonat.

Arriba el nostre moment, quatre fotos i el guia ja ens fa marxar, només volíem esperar en Sergi per fer la foto de tots cinc però no va ser possible, comencem a baixar i entre el coll i el cim trobem en Sergi que pujava, tots contents de veure'l allà i que no havia abandonat, continuem fins el coll i el guia ens diu csi hem esquiat mai i que el seguim tal i com baixava ell, pensem a veure que farà ara, doncs si un camí lateral al que havíem pujat, tot de pedres com grava i avall corrent i com si esquiéssim, en pocs moments vam arribar a baix al campament, eren les 9:00!! tots els Portadors ens esperaven allà fora i tots felicitant-nos i els "cabrons" es veu que havien fet apostes a veure si seriem capaços d'arribar a dalt i a les 9:00 arribar a baix. en Sergi ha anat baixant sense forçar ni presses.

Dia 6, 20 d'Agost del 2017.

Continuació de la ruta:Barafu Camp (4673mts.)- Mweka Camp (3100mts.)

7 km / 1573- / 3 hrs.

Ens fan anar a descansar, alguns a dormir i la Jordina i jo a fora mirant paisatge. Ens diuen per dinar mica que a les 13:00 marxem cap al següent camp al Mweka Camp passant per el Millennium Camp al qual ens el saltem, Baixem a un bon ritme tot i que el camí es ple d'escales i pedres que s'ha fet un pel llarg, potser per la canya que portem del mateix dia que dúiem des de les 12 de la nit.

Acabem arribant a les 15:30 al Campament, mengem crispetes i cacauets i em curo una mica algunes llagues a les plantes dels peus.

Estem contents però esgotats alhora. Desprès de sopar ens demanen les propines per tot el grup per l'endemà, ells per demanar no queden, ens demanaven el doble del que dúiem recomanat d'informació d’aquí casa nostre. 

Anem a dormir i així acabar la ruta el següent dia.

Dia 7, 21 d'Agost del 2017.

Ruta: Mweka Camp (3100 mts.) Mweka Gate (1630mts.)

10 km. / 1470- / 3 hrs.

Ens aixequem amb un dia molt humit, la vegetació aquí ja és mes espessa, amb arbres que feia dies que no en veiem. Desprès d'esmorzar els donem les propines als guies i ens preparem per marxar, quan sortim de les nostres tendes, tenim tot l'equip que ens han acompanyat aquests dies i ens canten una cançó del Kilimanjaro com a agraïment, ens fan ballar amb ells i tot i tots contents amb les seves propines.

Marxem a les  8:45 cap a l'arribada, tot el camí plovent, baixem corrent i feines a no patinar ja que el camí era ple d'escales amb fang i aigua, bastant divertit però com ànecs. 

Finalment hem arribat al final de la nostra expedició, anem a signar la nostra arribada i el guia tot i fer-nos esperar ens porta el nostre diploma com a record i constància d'haver fet el cim.

Allà ens espera en Patrik el nostre xofer, ens porta fins a l'hotel i una dutxa que és el que més desitjàvem, dinem alguna cosa i després quedem amb el jefe de l'agència per acabar de lligar el Safari que ens esperava de 3 dies.

Final de la nostra aventura, llarga d'explicar tot i que intentant resumir i deixant infinitat de coses però algunes que és bo d'explicar. Espero que hagi agradat als que pugueu llegar-la o hagueu tingut la paciència de mirar-ho tot. 

SALUT I MUNTANYA!!!

FOTOS DIA 1:

MACHAME GATE. Entrada al parc.

Resum de les diferents etapes a l'entrada del parc.



Camí de pujada fins a MACHAME CAMP,

 passant per el mig de l'espessa vegetació.

Arribada al MACHAME CAMP.

El nostre campament al MACHAME CAMP.







FOTOS DIA 2:

Camí de pujada de Machame Camp al Shira Cave Camp,

amb el Mount Meru al fons.

Arribada al SHIRA CAVE CAMP amb tot el grup i els guies.

Paisatge des de el SHIRA HUT, zona d'enllaç

amb ruta LEMOSHO, que puja de l'Oest del Kilimanjaro.

El campament amb el cim del Kilimanjaro al damunt.



Começant a sopar al Shira Cave Camp.

El campament amb la posta de sol i en Mount Meru a l'horitzó.

Les estrelles des de le SHIRA CAVE CAMP.




FOTOS DIA 3:

Sortida del SHIRA CAVE CAMP  al LAVA TOWER.

Foto on es divisa el camí fins al Lava Tower al mig
 i el cim del Kilimanjaro, a dalt a la dreta. 

Arribant al LAVA TOWER.

El grup acabant d'arribar al Lava Tower.

Bloc de lava on dona nom el lloc.

Arribant al campament del Barranco Camp al mig de la vall,
i el camí de sortida a la dreta per el Barranco que dona nom al lloc.

La Jordina amb un "Senecio" típics de la zona
i el cim del Kilimanjaro a dalt.

Arribant al Campament del Barranco Camp,
en mig de "Senecios".

Arribada del grup al BARRANCO CAMP.

Privilegiada vista des del campament del Barranco Camp.

Aprofitant per rentar-nos en la dutxa,
que ens va preparar en Benson.

En Marc B. i en Benson penjant l'Estelada
a la tenda de tots els Portadors.

FOTOS DIA 4:

Sortida del campament enfilant per el Barranco,
amb la fila dels Portadors i excursionistes.

Vista del Barranco Camp amb Salts d'aigua per sota.

Vistes de terra en mig dels núvols direcció Sud-Oest.

Camí direcció al Karanga Camp.

Baixant a l'últim torrent on es podía abastir d'aigua,
fins al cap de dos dies.  

Baixada al torrent i última pujada per arribar al Karanga Camp.

Arribada del grup al KARANGA CAMP.

Els típics WC's  al Kilimanjaro.

Vistes al Kilimanjaro amb una nevada al marxar tots els núvols.

Vistes nocturnes des de el Karanga Camp als pobles
 i ciutats de baix, una de les quals Moshi a la dreta.

FOTOS DIA 5:

Foto de tot l'equip abans de la sortida fins al BARAFU CAMP.

De camí al Barafu Camp les millors vistes de a ruta.

De camí al Barafu Camp amb molt bones vistes.

Arribada del grup al Barafu Camp.

FOTOS DIA 6:

Vista des del coll de l'STELLA POINT,començant a clarejar al fons
 i alguns excursionistes acabant d'arribar a dalt.

Foto de rigor de l'STELLA POINT.

Foto del grup a l'Stella Point.

Vistes del Glaciar Rebmann, quedant mig amagat amb els núvols
de la part inferior que estarien per sota els 3000 Mts.

El Pic MAWENZI amb la sortida el sol al darrera.

L'equip al cim més alt de l'Àfica. L'Uhuru Peak.

La Jordina i jo mateix dalt l'Uhuru Peak.

En Sergi amb el guia dalt l'Uhuru Peak.

Zona de baixada "esquiant" sota el coll de l'Stella Point.
Al mig de la imatge es veu l Barafu Camp.

La Jordina descansant desprès d'haver fet el cim.

Observant el MAWENZI.

L'Ambulància aparcada al lateral del camí.

Arribada al MWEKA CAMP, unes 8h. despès d'haver fet cim
 i descendir uns 2800mts.de desnivell.

FOTOS DIA 7:

Única foto de la ruta del dia, abans de l'arribada!!

Arribada al final, molls de dalt a baix.
REPTE ECONSEGUIT!!!

Porta de Sortida del Parc MWEKA GATE.

	Dia	1	2	3	4	5	6	7
	Nom de la ruta	Machame Gate -Machame Camp	Machame Camp - Shira cave Camp	Shira cave Camp - Lava tower - Barranco Camp	Barranco Camp - Karanga Camp	Karanga Camp - Barafu Camp	Barafu Camp - Uhuru Peak - Mweka Camp	Mweka Camp - Mweka Gate
	Distància ruta	11 Km.	5 Km.	10 Km.	6 Km.	4 Km.	12,5 Km.	10 Km.
	Desnivell positiu	1180+	900+	850+	400+	773+	1222+	0
	Desnivell negatiu	0	50-	650-	350-	0	2800-	1470-
	Altura minima	1800 Mts.	2835 Mts.	3750 Mts.	3900 Mts.	3900 Mts	3100 Mt.	1630 Mts.
	Altura màxima	2835 Mts.	3750 Mts.	4600 Mts.	3900 Mts.	4673 Mts.	5895 Mts.	3100 Mts.
	Temps aprox. de ruta	5 Hores	6 Hores	6 Hores	4 Hores	4 Hores	11 Hores	3 Hores
	Nostre Temps de ruta	4 Hores	3 Hores 40Min.	4 Hores	3 Hores 20 min.	3 Hores	11 Hores	2 Hores
	Llocs d'interès ruta	Bosc tropical durant el camí. (La selva)	Vistes des de Shira Cave Camp, Shira Hut.	Lava Tower, Glaciar Arrow, Senecios i Barranco Camp.	Grimpada al Barranco.	Zona árida sense vegetació.	Cim de L'Uhuru Peak, Crater Kibo,Vistes al Mawenzi, Stella Point.	Bosc Tropical