PUIGSACALM PELS GANXOS.

El Puigsacalm pels ganxos.

Aparquem el cotxe al final del poble de Joanetes per on hi accedim pujant per la carretera vella de la collada de Bracons GIV-5273. Entrarem per l'últim trencant a la dreta del poble i aparcarem al costat del rètol que indica el camí de pujada.  Cal deixar-lo ben estacionat ja que l'espai no és massa gran i cal deixar pas als cotxes i lloc a altres excursionistes que hi vulguin aparcar. 

Per començar a pujar, agafem el camí lateral dret de la primera casa, on hi ha el rètol i anem seguint un trosset de pista fins a trobar un corriol  havent passat l'última casa de les que hi ha agrupades a la zona.

Trobarem un accés de pas per a caminadors solventant un tancat pel bestiar i un cartell que indica Santa Magdalena i les Olletes.  Així també les marques grogues i les fites ens indicaran el camí a seguir. A partir d'aquí el camí ja s'endinsa en un bosc d'alzines deixant entreveure alguna casa a la nostra dreta. El corriol puja sense descans malgrat això només és l'escalfament, més endavant guanya desnivell amb més força encara.

Finalment arribem dalt el Puig del Soi, un petit replà on hi trobarem una bassa que segons l'època està plena i els senglars i deuen fer festa major. Per nosaltres però, el lloc és ideal per fer-hi una queixalada i agafar aire i així fer-nos a la idea del que ens vindrà tot contemplant el corriolet que ens espera, la Canal Fosca i les emblemàtiques parets del Puig del llop i el Puigsacalm. 


Una vegada hem recuperat alguna força, emprenem la ruta que posa a prova els nostres bessons i el nostre cor fins arribar en un encreuament on trobarem una pedra on hi ha escrit "El Barret". Ens dirigim cap a la dreta (per l'esquerra és per on tornarem) per anar a trobar els Ganxos Nous ja que ens sembla de més bon fer la ruta en sentit antihorari pujant per aquests i baixant pels Ganxos Vells. Això va a gust del consumidor.  

Ens dirigim doncs cap a la dreta i comencem a trobar la primera passarel·la i alguna grapa que anirem trobant durant tota la canal per superant els punts més crítics.  És bo no dur-hi gent amb vertigen ja que per qui ho fa per primer cop no deixa indiferent malgrat un cop amb confiança diríem que és de bon fer. Així doncs superarem la canal per passarel·les d'acer, passamans, grapes per mans i peus,....  i si estem atents podem fer una parada abans de començar els passamans on la canal es farà més estreta. Ens desviem un xic a la dreta com si volguéssim treure el cap per l'altra banda de la canal. Observem una campana en forma de barret (d'aquí en nom de la pedra que hem trobar anteriorment) que ens indica el punt on podem gaudir d'un mirador magnífic de la vall, com aquell qui treiés el cap per la finestra. Així doncs toca repicar la campana!

Seguim amunt agafant-nos dels passamans per acabar la canal en la seva part més estreta fins dalt. Un cop en aquest punt alguna grapa ens indica que hem de seguir a la nostra esquerra fins arribar al prat de Santa Magdalena.

L'ermita de Sta Magdalenta, que també serveix de refugi, ens queda a baix a la nostra dreta i l'antena i l'enorme estrella de Nadal a la nostra esquerra cap a on ens dirigirem. A partir d'aquí el camí segueix per sobre cinglera deixant l'abisme a la nostra esquerra. Passem per una fita on abans hi havia un rètol que indica l'accés als Ganxos Vells pels quals baixarem i més endavant trobarem un encreuament amb un cartell que ens indica dos opcions per pujar al cim, o bé pel Pas dels Burros (a l'esquerra) o bé pel Puig del Llop  (per la dreta) que és el típic camí i per on nosaltres passarem pensant que no fem tanta volta. Tot pujant enmig de fageda fent algun repetjó més de pujada que de baixada per anar guanyant alçada, acabem a sobre la carena des d'on podem contemplar ja l'estelada que oneja al cim del Puig del Llop. Podem pujar-hi ja que no ens fa perdre massa temps i les vistes s'ho valen o bé dirigir-nos directament al Puigsacalm que en pocs moments hi arribarem planejant per una carena amb una curta pujada al final com a últim esforç. Un cop aquí ja podem admirar el cim, que normalment no es troba mai sol.
Des de dalt es divisa bona part del Pirineu, així com la Serra del Cadí, les famoses forques de l'inconfondible Pedraforca, la Zona de Bellmunt, els cims garrotxins més alts i per altra banda tota la Vall d'en Bas, amb les cingleres de  Collsacabra,  el Far,... en fi, una vista de 360º espectacular.

El camí de retorn el desfarem fins a la fita comentada, així doncs passarem de llarg l'encreuament del Pas dels Burros  i en pocs minuts trobarem el trencant (fita o rètol) que ens indicará el camí dels ganxos vells. El corriol descendeix de valent i fa respecte però en realitat els ganxos es passen bastant bé i un cop superats seguim el camí fressat i sense pèrdua que ens durà fins a la pedra que indica el Barret. A partir d'aquí desfarem el camí de pujada fins a l'inici tot valorant on pararem a fer un mos i recuperar forces.


Una ruta que podríem descriure d'alta muntanya per el desnivell, el quilometratge i l'aspecte tècnic del camí i malgrat tot ho tenim en un lloc de mitja muntanya fantàstic.
És bo remarcar que no és apte per gent amb vertigen tot i que ens els llocs més exposats sempre hi ha grapes per superar-los. Així doncs sempre podem fer cim des del Coll de Bracons gaudint d'una ruta apte per qualsevol caminador passant per una fageda que no deixa indiferent.

Pendent de penjar més fotografies....