TOUBKAL 4167mt. / MARROC

TOUBKAL 4167mt. / MARROC

Aquest cim el vam fer amb una agència de rutes de muntanya, agència del conegut Pako Crestas (Viatges mon petit).

Des de l'agència, ens van crear un grup de WhatsApp, per estar en contacte entre tots els que ens vam decidir pujar al cim més alt dels Atlas, érem un grup bastant gran, unes 25 persones d'arreu d'Espanya, amb parella, sols o amb amics, però vam tenir les mateixes ganes d'anar a fer aquest cim. Així que cap al Marroc.

Aquí, cada un feia el viatge a la seva manera, uns es passaven tota la setmana allà al Marroc, altres com nosaltres, un viatge llampec, per fer només el cim i alguns altres, que es quedaven algun dia més fer turisme. Només teníem la condició d'estar en un hotel de Marràqueix, el dia abans de la sortida per l'endemà marxar tots junts direcció cap a Imlil amb els mini busos que teníem a la nostra disposició. El poble d'Imlil és on s'inicia la ruta de pujada cap al cim del Toubkal.

Va arribar el dia de agafar l'avió i creuar l'Estret de Gibraltar des de l'aire. Alguns, ja feia dies que passaven fotos de Marroc per el WhatsApp, i d'altres que tot just començàvem a marxar de casa, Arribem a l'aeroport, dinem alguna cosa a dins, havent embarcat i tot, mentre anem fent temps esperant el nostre vol, ens arriba un missatge al grup, d'uns que estan allà fent cua per agafar un altre vol fent escala a Casablanca, ens apropem a la fila i els reconeixem per les motxilles que porten al damunt, els preguntem si eren els del nostre grup i aquí ens vam conèixer. Vam quedar que ens trobaríem a l'hotel més tard, però ells, van arribar a les tantes de la matinada, per l'escala del vol i el desastre de companyia i aeroport que anaven, nosaltres mateixos, els havíem explicat del problema que ens va passar en el viatge que havíem fet a Tanzània, i desitjar-los sort. 

Acabant d'arribar a l'aeroport de Marràqueix-Ménara, ens toca fer el Visat d'entrada al Marroc amb un Kaos que hi havia, no trobem papers per omplir les dades, desprès demanar un bolígraf a un policía, quan arribem a la fila de la Duana, una vintena de files amb desenes de persones per fila i no acabàvem mai. Finalment aconseguim passar, per anar a trobar un taxi que ens esperava a fora, anem mirant els cartells dels nostres noms i no hi havia cap a enlloc, finalment veiem una noia que marxa amb un taxista que havíem vist el seu nom i també era del grup, correm darrera seu i ens va portar, però no tenia nostre nom, va fer una trucada i gas cap a Marràqueix, ens va descarregar en un hotel que no era el que ens havien dir, vell i malparit, entrem a recepció, feines a entendre'ns i finalment arriba el guia de l'agència, ens diu que l'hotel que ens tocava estava complert, ens destinaven uns quants a aquest però que ens tocava compartir habitacions amb altres membres del grup, així que cada un per les seves i fins el dia següent.

Dia 1: Ens llevem per anar a esmorzar tots, a l'hotel on ens tocava anar i hi teníem la resta del grup, ens anem coneixent amb els companys mentre mengem, finalment toca agafar els mini busos per acostar-nos cap a Imlil, on farem la sortida, En un parell d'hores de camí per algunes carreteres estretes arribem al poble i ens reagrupem tots en un bar-botiga i lloguer de material de muntanya, allà ens recomanen a tots, portar grampons, pals i piolets ja que al cim està nevat, hi ha que portaven els seus i altres que vam haver de llogar-ho, per 5€/dia. Ja ens havien dit abans del viatge però la nostre decisió va ser llogar-ho allà i no embarcar maleta expressament per dos pals i uns grampons.

Vam començar la caminada, sortint de 1700mt d'altitud, passant per dins el poble on ens intentàven vendre de tot, anàvem agafant un camí cap a les afores tot de pujada, trobem una parada als 500 metres d'haver sortit del poble on ens venien pastes per menjar, seguidament arribem en una pista forestal que pasa per la part superior del poble, allà hi veiem gent que van i venen a peu, en cotxe, mules....   Seguint la carretera passant per el costat del poble de Aroumd, per acabar arribant davant una vall on a l'entrada trovàvem un control de guardes del Parc Nacional del Toubkal, on ens tocava registrar-nos per podre-hi entrar, el cas és que els guies ja es cuidàven del tràmits, passat el control i ens endinsàvem cap dins la vall, direcció Sud, fins que al final quedava més estreta on només surt el riu que baixa de les valls superiors, en aquest punt agafariem un corriol a la nostra esquerra que s'enfila , mentre anàvem seguint el camí passàvem per unes zones on hi han muntats uns bars i botigues on ofereixen begudes, sucs de taronja que el fan al moment, menjars... A mida que anàvem agafant altura, el cel es va anar tapant i ens vam trobar amb un bon tap de boira, finalment arribem al poblet de Marabout de Sidi Chamarouch, santuari per els peregrins amb mals espirituals. Vam passar la part inferior del poblet, ens enfilem de valent per el camí fent zigs-zags fins a arribar a la part mes alta del poble on ens espera un dinar que entre el tap de boira que ens va aparèixer i el fred que es va girar, tot el grup vam dinar amb una rapidesa que ningú volia estar allà dinant fora la terrassa i quedar congelat. A part dels guies que semblava que no tenien cap pressa.  En aquest poblet ja estàvem a 2400mts.

Desprès del dinar, vam marxar tots cap amunt ràpidament per no quedar petrificats allà, continuem per el mig del tap de núvols, fins que ens comença a caure una mini nevada que ens fa parar en un punt en quatre edificacions amb el seu respectiu bar, ens endinsem dins un cobert mig en ruïnes per reagrupar el grup i acabar d'arribar finalment al Refugi del CAF Toubkal a 3200mt.

Ens vam instalar cada un a la seva llitera, una vegada canviats de roba tots cap als menjadors a explicar les aventures de cada un i ens anàvem coneixent amb la resta del grup, mentre fèiem els Tés. Ens van donar un bon sopar i tots cap a dormir per descansar per l'endemà. Durant la nit va fer una nevada d'uns 15 cm.

Dia 2, ens vam aixecar a les 6 del matí, el sol encara dormia, vam esmorzar, agafar la maleta petita amb les quatre coses necessàries i quan clarejava a l'horitzó vam emprendre la sortida amb els grampons posats i cam al cim que hi faltava gent.  Vam anar pujant cada un al seu ritme però lentament ja que el guia ens anava frenant, abans d'arribar a mig camí del cim el guia ens demana si volíem parar a esmorzar allà o més amunt que hi havia una zona més plana i tots vam voler continuar per error, ja que cuan més amunt mes vent i fred ens feia, finalment no vam parar i directes cap al cim. Tot el grup va quedar dividit el diversos grups petits cada un amb els seus problemes, vam arribar al cim el primer grup d'uns deu, tots contents, glaçats, que no havia passat mai tant fred,  fent fotos de grups, sols, etc etc... A poc a poc anava arribant els grups, no tots, els primers vam marxar avall cap al pla que ens havíem d'haver parat a esmorzar, creuant-nos amb els companys i animant-los que ja els quedava poc per arribar al cim. Al punt d'esmorzar, vam fer reagrupació de tot el grup, el fred va disminuir, alguns només van arribar allà ja que tenien mal d'altura i amb vòmits, vam aprofitar per menjar alguna cosa i finalment, tots ens vam dirigir de tornada al refugi del Toubkal per dinar i havent dinat tornar a fer el camí de descens fins a Imlil que ens quedàvem a dormir al poble.

Camí de baixada que es va fer un pel llarg, amb les cames perfectes, ens anàvem creuant excursionistes que pujaven, mules i muleros carregats i cap amunt, tot dient "amigos"!!! Havent arribat a Sidi Chamarouch, vam parar en un bar on el guia en Pako, tots el coneixen, vam fer parada a fer el suc de taronja en una terrassa al costat del riu immillorable. Més avall del santuari ens trobàvem amb molts peregrins que pujaven a treure's els mals esperits de sobre.

Finalment arribàvem a l'hotel on ens esperava més té, ens vam anar a fer un volt per el poble per conèixer la gent i comprar quatre detalls, ens tornaven a oferir de tot i al millor preu, per variar.

Vam sopar tots i cap a dormir per finalment cada un, l'endemà a seguir les seves vacances o bé el camí de retorn a casa en el nostre cas.

Una bona experiència que va deixar molt bon gust de boca!!!

Entrada a la vall passat el control d'accés al Parc.





Accés al parc Nacional del Toubkal.



El refugi de matinada, iniciant la pujada al Toubkal.



Arribant al coll, sota el Toubkal amb el fred vent.





Arribant al Coll, sota el Toubkal.



Aproximant-nos a pocs metres del Toubkal.



Finalment dalt al Toubkal 4167Mts.

Salt d'aigua a pocs metres de la part superior del refugi.



Vistes del refugi del Toubkal.



Vista dels Burros carregats a la zona del refugi.