CIRCULAR VALLTER – CANIGÓ- Vallter
Ruta circular des de l'estació de Vallter al cim del Canigó
per la carena i tornada per els encantadors pobles de Pi i Mantet, fent nit al Refugi de Marialles.
Iniciem el nostre objectiu que tot i que el fem en dues etapes ens queden per davant 57,5 quilòmetres i uns 3.440m de desnivell positiu (i negatiu) o sigui que endavant les cames.
Comencem la ruta passant pel lateral dret de l'edifci de l'estació d’esquí en direcció al coll de Mantet on no acabem d’arribar-hi, ja que ens desviem cap a la dreta a mitja pujada després de creuar el torrent per accedir al Pla de Coma Ermada.
A partir d’aquí tenim un terreny bastant planer i de bon fer. Seguim el camí amb el nostre objectiu de teló de fons, el Canigó, que ens serveix de referència gran part de l'etapa d'avui. Anem escalfant les cames quan arribem a la
Portella de Callau on hi ha l’encreuament per anar direcció a Roca Colom que nosaltres ignorem perquè ja el tenim conegut i seguim per l’esquerra,
deixant els pics a la nostra dreta.
Anem seguint el camí carener que amb bon temps no té pèrdua i és de bon fer sent bastant planer fins el moment. En pocs quilòmetres observarem davant nostre que anem arribant a la
cresta de les Esquerdes de Rotjà. És una formació de pedres curiosa i que ens
serveixen de referència tot deixant-les a la nostra dreta i a partir de les
quals el camí va de baixada.
Passades les Esquerdes de Rotjà arribem al Coll de Roques Blanques on trobem una pista forestal que seguim fins arribar al famós Pla Guillem. En aquest punt toca estar atents a desviar-nos a la nostra dreta sobre el pla (deixant la pista forestal que va directe a refugi de Marialles) per dirigir-nos al Pic de Set Homes. (Com a referència és el pic que tenim davant nostre resseguint la pista forestal).
Abans de començar l'ascens al cim fem una parada al Coll de Bocacers. Esmorzem una mica per agafar forces per continuar la ruta quan de sobte se'ns apropa un Runner francès força perdut i ens pregunta per anar al Canigó. Ens mirem amb rialles, alguns perquè no sabem com respondre'l i d'altres perquè ens n'adonem que vé ben bé de la direcció del Canigó i va completament en direcció contrària. Entre català, un francès rovellat i quatre senyes sembla que ens acabem entenent!
Un cop tips seguim la marxa, ara sí però, toca posar a prova els bessons per pujar al Set Homes que acabem anomenant tot bromejant el "Mil Homes". Un cop dalt m'adono que a mi precisament no m’ha anat gaire bé fer la parada per menjar ja que vaig molt carregat de cames... però no tinc excusa.... toca seguir!
Continuem la ruta fent repetjons força xulos durant uns 3 quilòmetres tot pujant i baixant uns desnivells d’uns 100 metres amunt i avall fins que arribem al costat del Pic de Tretze Vents. Aquí començarem el descens fins sota el Pic del Canigó.
Val a dir que aquest tros de baixada és un camí bastant dret i poc fresat que ens porta fins als Gorgs du Cady. Passat aquests, poc més endavant, és on trobem el camí de pujada al Canigó des de Marialles. En aquest punt fem una parada per dinar una mica i agafem forces per pujar la famosa xemeneia i assolir el nostre objectiu.
*Hi ha l’opció de fer el pic del Canigó passant des del pic de Tretze Vents i seguint els pics de Roc Negre i Puig Sec. No podem donar informació del camí perquè el desconeixem.
Havent dinat enfilem camí amunt. Al cap de poc de començar la pujada trobem una font on aprofitem a
proveïr-nos d’aigua i refrescar-nos ja que el matafesols avui apreta de
valent.
A continuació trobem uns zig-zags fins la Portella de Valmanya. Poc després
arribem finalment sota la Xemeneia que malgrat el cansament ens ho agafem amb ganes
a veure qui dels sis arriba abans a dalt! Una pujada divertida pels que ens
agrada grimpar i fer la mona.
I amb 26 quilòmetres al sac i 8h justes arribem a les 15h al cim del Canigó
de 2.785 metres. Contemplem les esplèndides vistes i ens felicitem per la
fita assolida alhora que aprofitem a immortalitzar el moment amb fem quatre fotos.
Ara ja només tenim en ment la cervesa que ens espera al refugi així que
decidits anem avall. La baixada de la Xemeneia cal fer-la amb precaució tant per
un mateix com pels que podem trobar que pugen, ja que podem relliscar o fer
caure pedres.
Desfem el mateix camí fins a trobar el que es dirigeix al Refugi de
Marialles tot seguint el GR-10.
Seguim la marxa passant pel davant d'una cabanya coneguda amb el nom de Refugi d'Aragó. Seguim sense parades cap a Marialles que queda a uns 8,8 km des del Canigó.
Aquest tram és totalment diferent al concorregut fins ara i a mida que baixem de cota anem trobant més boscos de pins i creuant torrents o rierols. I que llargs se'ns fan aquests últims quilòmetres, serà que només tenim la birra al cap?
I per fi... Mariaaaaalleeeees! Amb quasi 35 km al damunt ens instal·lem al refugi, ens refresquem com toca per dins i per fora amb una bona dutxa que les dues dones s'arrisquen a fer-la amb aigua tal i com raja....que valentes!
Fem un bon sopar mentre batallem la tornada de demà que segons els guardes, al nostre ritme, tardarem unes 6-7hores i ens posem al corrent de la meteo que
sembla que ens respectarà fins al migdia.
Dia 2. Som-hi doncs... només queda la tornada i a per un bon dinar!
Un cop ben esmorzats i
equipats ens acomiadem de Marialles i ens dirigim al nostre punt d'inici,
Vallter.
Comencem sortint del
refugi per anar fins la pista principal de terra on hi ha una corba i un rètol
amb diferents indicacions. Deixem el GR-10 per qual vam arribar ahir,
malgrat el tornarem a trobar més endavant a la Cabana de l'Alemany. Així doncs
seguim la carretera de terra i de pujada, ja que sembla que de baixada també
arribaríem a Py però possiblement havent de fer part del camí per asfalt i per
tant optem per la opció de fer-ho per pista. Més o menys són uns 3 kms de pista
de pujada on amb l'ajuda del GPS i estant atents la deixem quan trobem un
corriol a la dreta de baixada, que és fàcil de
saltar-nos sinó estem atents. Corriol, corriolet i deu ni do com baixa en picat, sort que encara anem prou frescos!
Arribem a Py just al pont d'entrada del petit poble. Curiosament
ens trobem amb uns runners que havien sortit del refugi com nosaltres i que han
passat pel GR-10.
Creuem el pont i ens dirigim al poble saludant algun dels pocs habitants que hi
viuen i que curiosament ho fan en català, possiblement perquè ens han sentit a
parlar-lo. Ens demanen cap on ens dirigim i els comentem que cap a Vallter quan
un d'ells ens diu: "Afanyeu-vos que trobareu pluja cap al migdia". I
quanta raó ha tingut aquest home...!
Passat el poble ens dirigim cap a Mantet passant pel Coll de Mantet tot pujant per corriols que
retallen la carretera asfaltada i creuant-la en algun moment. Arribem dalt el
coll on podem contemplar la vall amb el poble de Mantet al mig. En toca
creuar-lo per seguir la nostra ruta.
Visitem el bonic poble
i aprofitem per agafar aigua en una font tot dirigint-nos cap riu Mantet el
qual toca creuar-lo sense massa dificultats. Retrobem el GR i seguim
tot començant la pujada, no massa forta però continuada, tot resseguint la
vall de la ribera de l'Alemany, passant per bosc d'avets i diferents
prats.
A uns 1960 m d'altitud,
hem de deixar el GR-10 per desviar-nos a la nostra
esquerra seguint els senyals grocs dirigint-nos cap a la Cabana de l'Alemany
passant pel pas de les Soques.
Anem desperdigats tots
seguint el camí cap a la Portella de Mantet, alguns carregats de cames i d'altres
de cap, per sort però, tots som molts tossuts!
Seguim la vall fins que quedem sota la Portella de Mantet on trobarem la pujada més dreta que per sort no és massa llarga. Arribem dalt amb una bona suada i una boira que no ens deixa veure res. Per sort ja estem a terreny conegut! I just abans que la pluja ens atrapi acabem de desfer el camí fins a Vallter per anar a buscar als cotxes i acabar-ho amb un bon tiberi a Setcases per celebrar la nostra feta.
Una ruta fantàstica per les nostres fronteres que deixant de banda el quilometratge i el desnivell no comporta massa dificultats a nivell tècnic exceptuant l'entretinguda xemeneia del Canigó.
