LA FAJA DE LAS FLORES
Avui toca llevar-se d'hora però l'esforç valdrà molt la pena. Ens dirigim a Torla per agafar el bus de les 7h del matí que ens portarà fins a l'inici de la nostra ruta, la Pradera d'Ordesa. Aquests busos surten durant tot el dia de les 6h fins a les 18h en època estival.
Comprem els bitllets a l'entrada del poble on hi ha el pàrquing dels busos. A aquestes hores al bus la majoria semblem força caminadors, ja que hores després van pleníssims de gent i famílies que van més en mode turista.
Arribem a la Pradera d'Ordesa i comencem endinsant-nos per la pista seguint el GR-11 cap a la vall. La gran majoria de la gent es dirigeix a l'espectacular salt de la Cola de Caballo, però nosaltres en uns 600 metres, a l'alçada de la Virgen del Pilar, ens desviarem a l'esquerre pel camí a Cotatuero.
El camí s'endinsa dins un bosc bastant espès i en alguns punts s'enfila de valent. És una zona bastant abrupte i dóna la sensació que el recorregut pot ser complicat. Creiem que la dificultat en aquest tram ve més donada pel desnivell a superar que pel terreny.
Havent superat uns 350 metres de desnivell positiu arribem al peus de la paret de Cotatuero, on hi trobem les mítiques clavijas que ens ajudaran a superar la paret i poder accedir a la part superior. Pels que ens agraden les aventures en camins equipats i vies ferrades, superar les clavijes se'ns farà relativament curt i la diversió està assegurada. Es tracta d'un tram força exposat però equipat amb grapes a la qual podem assegurar-nos al cable de vida.
Ens equipem amb l'arnés, el dissipador i el casc i ens dirigim a superar la paret que entre l'alçada i la immensitat de l'entorn dóna una sensació aèria no apte per gent amb vertigen. Malgrat tot amb l'equipament adequat es supera fàcilment i amb seguretat.
El lloc és realment espectacular amb vistes a la gran paret del Pic del Monte Arruebo. Un cop engrescats entre "clavijes", ràpidament superem el tram i quan alcem el cap quedem bocabadats pel paisatge. Quina passada!!! Una bonica i extensa esplanada d'alta muntanya plena de flors per on transcórrer la Cascada de Cotatuero. Un lloc fantàstic per aprofitar a fer un mos i intentar capturar amb la càmera tot allò que tenim a la vista.
Un cop amb les piles carregades, el camí continua pujant sense treva tot dirigint-nos per intuïció cap a l'esquerra per anar direcció la Faja de las Flores. Cal superar un desnivell d'uns 350 metres positius fins a l'inici de la mateixa. El camí queda un xic tapat per la vegetació i no costa gaire perdre'l malgrat anem trobant algunes fites.
La pujada té unes vistes magnífiques de la Brecha de Roland, el Tallón, el Casco de Marboré... que a mida que anem avançant ens van quedant enrere i es fa difícil no girar-se per gaudir-les un cop més.
Finalment arribem a l'inici del nostre objectiu, la Faja de las Flores, la reina de les Fajes tant per l'altitud on es troba (a uns 2400 metres) com per les vistes que ofereix. El camí no és massa freqüentat, suposo que per la dificultat de l'accés i pels 1000 metres de desnivell a superar per arribar a l'inici del camí tant per una banda com per l'altra.
El recorregut relativament planer és uns 3 kms i és més ample del que sembla però molt aeri i qui pateix vertigen pot arribar a passar-ho realment malament. Una relliscada tindria greus conseqüències. Personalment no vaig patir en cap moment però la Jordina anava amb més precaució i hi ha gent que no les tenia totes.
No sabem si és per casualitat o perquè la Faja sempre fa honor al seu nom i trobem una gran quantitat de flors entre les quals hi destaca la bonica Flor de Neu o Edelweiss.
Anem gaudint de la caminada que és realment espectacular ja que tot ens queda a vista d'ocell. Tant la Jordina com jo arribem a la conclusió que és un dels millor senders que hem realitzat fins ara als Pirineus.
Cal a destacar que abans de finalitzar la Faja trobem un gran bloc de roca, ben bé a mig del camí que de lluny sembla un obstacle insuperable però un cop a davant cal superar-la per sota. Tot plegat és tant original i preciós que sembla sortit d'un conte de fades!
Poc després arribem a la vall que forma el Circ de Carriata. Aquí toca estar atents i desviar-nos cap a la nostra esquerra quasi com si féssim mitja volta per la part inferior de la Faja. Aprofitem per fer una queixalada abans d'agafar el camí de baixada per Carriata.
Un cop tenim la panxa plena continuem el descens per un camí una mica perdedor i que hem d'anar intuint per lògica cap on ens hem de dirigir. Una mica més endavant trobarem una mena de prat, més o menys planer, on toca escollir el camí de descens que volem fer.
Aquí trobem varis camins:
OPCIÓ1: Un camí a la dreta que ens portaria al Tozal de Mallo.
Dos opcions per descendir la paret, que mirada des de dalt sembla insuperable:
OPCIÓ 2: Podem baixar pel camí de l'esquerre que ens portarà a la Fajeta passant per sota la paret del anomenat Gallinero.
OPCIÓ 3: Nosaltres optem per agafar el camí del mig per baixar per les Clavijas de Salarons o de Carriata, un sender força aeri o hi trobarem dos trams de canal equipades amb ganxos. Primer es baixa un tram i es continua pel camí fins al segon tram que no queda massa lluny. Nosaltres les vam baixar sense lligar-nos però hi ha l'oportunitat de fer-ho si no es veu clar, tal com ho van fer la colla que dúiem a davant acompanyats amb la guia. Un cop superades continuarem per l'estret camí que va zig- zaguejant i perdent ràpidament fort desnivell.
Finalment, arribats a la part inferior de la vall, tornem al nostre punt d'inici per agafar el bus de tornada a Torla.
Una gran ruta , que ens ha impressionat moltíssim, i que la recomano a tots els valents, que no tinguin vertigen i almenys, acostumats a fer un bons desnivells i uns quants kilòmetres. Sender espectacular i amb impressionants vistes a la part superior!!!
