LES RUTES D'EN MARC: VALLFOGONA DE RIPOLLÈS - CASTELL DE MILANY

Dia 02-11-2019,

Anem direcció a Vallfogona amb la recomanació d’un company del grup excursionista. Arribem al poble des d’Olot passant per la carretera de la Cantina, N-260a, malgrat també s'hi pot accedir des de Ripoll.

Aparquem a l’entrada del poble i ens preparem per iniciar la ruta. Fa fred que pela i el dia de moment està tapat, així que ens abriguem bé i comencem la marxa pel mateix carrer Prat de l’Om, direcció sud, seguint les marques del GR-3 cap dins el poble. Al final del carrer hi ha una corba tancada i és en aquest punt on el deixem i ens endinsem per una volta que sembla una entrada d’una casa i accedeix a la part antiga de Vallfogona. Un cop a la plaça, la creuem en direcció sud cap a la riera on trobem un rètol que ens indica diferents senders per escollir. Seguim el corriol que baixa fins el pont medieval del S. XIV, el creuem i trobem dos senders. Nosaltres agafem el de la dreta, direcció Castell de Milany i tornarem per l'altre tot baixant pel Torrent de la Masica.

Seguim aquest corriol amb marques de GR (pintura vermella i blanca) i la groga pel lateral del riu que s'enfila sobtadament pel mig d’arbres i prats, un bon moment per començar-nos a treure algun abric. Finalment anem a sortir a una pista forestal que serà el nostre camí durant una bona estona. Des d'aquí les vistes de Vallfogona enmig de tons ocres no deixa indiferent. La pista no té cap complicació, així que l'únic que podem fer és gaudir del paisatge i dels colors bonics que ens deixa la tardor. Hem d'estar atents passat uns 2,5 km on trobarem una corba pronunciada a la dreta i solventem alguna bassa que deixa el Torrent del Tornall. És en aquest punt uns metres més amunt trobem un corriol a l'esquerre que enfila cap al mig del bosc seguint les marques del GR i la groga. Es veu que abans hi havia un pal indicador però quan nosaltres vam anar-hi no n'hi havia cap però s'intuïa prou bé. Seguim corriol amunt que va guanyant desnivell enmig del bosc tot passant per algun prat, les restes d'una masia en ruines i creuant una pista un parell de cops. Anem resseguint paral·lelament el torrent del Tornall que ens queda en tot moment a la nostra esquerra, prou bonic per fer-hi algun fotografia si hi baixa un xic d'aigua. El camí ens porta fins al Coll de Milany. En el nostre cas estava emboirat i no teníem vistes de la part sud cap a la zona del Puigsacalm. A partir d'aquí és fàcil guiar-se ja que intuïm les restes del Castell a la nostra dreta. En pocs metres arribem sota el mateix i ens hi enfilem amb l'ajuda d'alguna grapa i finalment assolim el cim a 1.526m. Actualment s'hi poden contemplar les restes restaurades on encara hi treballen i intuir com era el castell. Encara queda una zona en forma de torre que està en peu i s’ha habilitat com mirador. Malgrat és petitet i només hi caben unes tres o quatre persones com a molt n'hi ha prou per disfrutar de les vistes esplèndides de la part nord que per sort estan ja sense boira. Podem contemplar el Pirineu des del Canigó fins al Pedraforca, passant per Vallter, Núria, el Puigmal, la Serra del Cadí entre d’altres. Pel que fa a la cara sud no veiem res, ho haurem que deixar per un altre dia !!! Una bona excusa per tornar en aquest paradís.

Per continuar desfem el camí fins el Coll i passem de llarg. Als pocs metres trobem un camp a l’esquerra i ens desviem cap a ell tot seguint la marca groga, fins al pla de l’Obiol. Aquí el camí es bastant planer i resseguint la carena passem zones amb boixos, prats i petits boscos. Quan arribem al pla de l’Obiol, trobem unes marques grogues i blanques d’un PR. el seguim cap a l’esquerra per una pista i aquí ja comencem a baixar de desnivell tot i que poc pronunciat, arriba un punt on trobem diferents encreuaments i sentim el soroll d’un torrent sota nostre, agafem el GPS per assegurar-nos que anem per e camí correcte, per sort l’encertem, creuem el torrent i arribem a el primer salt d’aigua on salta per dos punt, fotos per tots costats com si no hi hagués cap altre, no podíem accedir-hi per un tancat de filferro amb punxes, uns metres mes avall trobem un punt que hi podem accedir i ens arribem dins el salt, mes fotos i continuem el nostre camí, tot just començàvem a veure el magnífic torrent que teníem desconegut i que ens va enamorar.

Anem seguint torrent avall, parant a cada racó, fotos per tots costats i quasi al final portàvem mes km. allà entre un costat i altre que els que dúiem d’acumulats, però val la pena perdre el temps allà i gaudir i conservar el que la Natura ens ha ofert per les nostres vistes. Els diferents salts que hi havien eren aquest primer que vàrem trobar amb doble saltant, el Salt de la Costa de Llastanosa, seguidament el Salt del Saltant, el Gorg de dalt, el Gorg de baix, la Balma de Boer entre d'antres que no tenen res que envejar.

Finalment acabem el torrent i arribem a una pista forestal i agafem a la dreta passant per el pont i seguint la pista forestal fina a arribar a la Font de la Tosca, la trobem al mateix costat del nostre camí, s’observa com salta d’una bona alçada, es una font ben curiosa, a la dreta hi tenim unes escales per pujar a dalt i també hi ha un forat per passar-hi per sota i sortir per un baixant de fusta cap a l’altre costat. Continuem el nostre camí fins al final, en un punt de la pista hem de desviar-nos a l’esquerre que ens portarà al pont medieval del principi de la ruta, acabem d’arribar al poble i així acabar la nostra ruta.