MONT PERDUT DES DE NERÍN.

MONT PERDUT DESDE NERÍN.

Vam sortir d'Amer i vam fer parada a Aínsa per dinar. Una "Villa" medieval amb molt d'encant situat en la confluència del riu Ara i el Cinca. Els carrers, la plaça porxada, el castell, les vistes a la Peña Montañesa i la gastronomia entre d'altres fan que sigui una parada obligada a un del pobles més bonics d'Espanya. 
Ens vam allotjar al poble de Sarvisé a l'Hostal Pirineos amb en Grabi i la Jordina.  Com que la sortida va ser un xic improvisada, vam descartar la opció de pernoctar al refugi de Góriz i vam optar per fer-lo en un dia. A l'estiu hi ha l'opció molt bona, que és la d'agafar el bus que surt del petit poblet de Nerín a les 7 del matí (amb reserva prèvia i places limitades) passant per una pista forestal i que et deixa a sobre i a la banda dreta del gran canyó d'Ordesa, exactament en un  punt  anomenat Ziarrazils sobre les 8h aproximadament i torna a recollir la gent al cap de 12 hores exactes. 

Som-hi doncs, ens vam llevar i vam esmorzar a les 6.00 del matí. A l'hostal, molt amablement, ens van deixar l'esmorzar preparat. Un cop  amb la panxa plena vam dirigir-nos cap a Nerín que queda a uns 35 minuts amb cotxe per agafar el bus. Comencem a pujar amb el bus i a les 8:00 estem dalt a prop del primer mirador, el de Ziarrazils on continuarem direcció al Mont Perdut. El conductor ens va comentar que aquell dia, excepcionalment per la quantitat de gent també passaria un bus al cap de 8 hores pels més ràpids. Bé, no teníem pressa però el ritme dels tres era prou bo per poder baixar abans a celebrar el cim. Ara però era moment d'encaminar-nos cap al nostre destí, el Mont Perdut.

Des de aquí s'agafa un camí, ben fressat, que va deixant l'abisme a la nostra esquerra i des del qual anem veient la gent a baix que puja pel camí clàssic de la Pradera d'Ordesa. La vista de la Vall d'Ordesa és fantàstica i a mida que anem avançant es pot contemplar la mítica cascada de la Cola de Caballo. El camí, sense massa desnivell ni dificultat, va descendint progressivament passant per prats, així doncs només ens toca avançar i  gaudir del paisatge fins al nostre primer "camp base", el Refugi de Góriz. Pel moviment de gent que hi ha  tan dins com a les tendes de l'entorn, intuïm que alguns encara es treuen les lleganyes.



De camí d'on ens va deixar el bus i els prats
 que anem seguint fins a trobar el refugi de Góriz.





Vista al Mont perdut part superior i la vall d'Ordesa
amb el saltant d'aigua de la Cola de Caballo al final de la vall.

Vista de la Cola de Caballo.










Vistes fins al Taillon a l'esquerra, la Brecha de Roland,
el Casco i fins als Picos de la Cascada.

De camí fins al Refugi de Góriz.









Arribem al refugi de Góriz, anem observant unes zones preparades per parar la tenda només en horari nocturn ja que el refugi normalment sempre està ple, tot i que molts ja van preparats i amb l'idea de quedar-se fora amb la seva tenda.

Aprofitem per beure una mica d'aigua i en uns moments començar a enfilar camí cap al cim. Estem a 2200 mt. d'alçada i a partir d'aquest punt ja pugem de desnivell. Comencem a fer ziga-zagues, fins a trobar que s'acaba la vegetació i trobem blocs de pedra que ens hem de guiar per les fites que ens van marcant el camí, fins a arribar a trobar una zona un pel més perillosa en cas d'estar glaçat ja que enfilem i creuem un torrent que baixa de L'Ibon Chelau (Llac glaçat).

Passat aquest punt ens queda acabar de pujar fins al llac i girar a la dreta que finalment ens faltarà per fer l'últim tram i acabar d'arribar a dalt. 

Fem parada al llac per menjar alguna cosa i observar La Escupidera, molt perillosa amb neu o gel, ja que el mateix nom diu si rellisques, t'escup cap a la cinglera per caure al buit, o si tens sort pots acabar a baix a L'Ibon Chelau. 

La Escupedera vista des de baix el Llac.
Veiem el camí per la dreta que va pujant fins al coll.

Vista de l'Escupidera des de dalt el coll amb
 l'Ibon Chelau a baix i el Cilindro de Marboré sobre el llac.

Pugem per el camí que ens va marcant i enfilar-nos més a prop de la cinglera ja que la part esquerra de la qual pugem està amb clapes de neu i és l'últim lloc on marxa la neu se és dona el cas. 

Acabem de pujar fins dalt amb molta gent enfilant-se, fins a arribar al coll que finalment ens queden pocs metres cap a la dreta per acabar de fer el cim del Mont Perdut de 3348mt. d'altitud. 

Vistes al coll amb la gent descansant i
més enrere tenim el llac de Pineta o Marmorés
 i a l'esquerre del llac els pics D'Astazu.




L'Equip de tres, al cim del Mont Perdut.



La tornada no es res més que fer el mateix recorregut a l'invers, amb precaució als punts amb més perill, per acabar de tornar al punt on ens había deixat el bus.

Camí de tornada amb la val d'Ordesa davant nostre.

La vall d'Ordesa i el camí de retorn per el costat esquerra de la Vall.

Arribem al punt de trobada cap a les 16:00 després de 8h. d'haver-nos deixat el bus, on vam dinar una mica, ens estirem al prat per descansar i fer temps i observar els ocells que en Grabi ens anava ensenyant ja que és tot un expert en la matèria i anellant ocells. 

Ens desesperem ja que pensem que fins les 20:00 que hi faríem allà esperant i estem entre caminar avall o preguntar al bus, que recollia altres grups a les 18:00, el conductor ens comenta que si queden places per baixar-nos ens portarà, sinó ens toca esperar a l'hora que tenim el bitllet de tornada. Finalment el bus no s'omple i podem tornar aviat per acabar la ruta que també ens va agradar molt. Cap a l'hostal a fer una dutxa, la cervesa i cap a fer un bon sopar que ja ens l'havíem ben guanyat!!!!